Ratpenat de Bechstein

Myotis bechsteinii (Kuhl, 1818)
Vespertilionidae

Gairebé amenaçada

Altres noms
CatalàRatpenat de Bechstein
CastellàMurciélago ratonero forestal
AnglèsBechstein's bat
FancèsMurin de Bechstein
BascBechstein saguzar
GallecMorcego de Bechstein

Descripció

Ratpenat de mida mitjana amb una longitud total (longitud cap-cua) entre 38 i 55 mm, envergadura alar d'uns 250-300 mm, un avantbraç que oscil·la entre 39 i 47 mm i un pes d'entre 7 i 14 g. El musell és rosat, sense pèl i allargat, típic dels ratpenats del gènere MyotisLa membrana alar, en canvi és clarament negra o fosca. Les seves orelles són exageradament grans (entre 20 i 26 mm), semblants a les dels orelluts, però sense estar unides per una membrana interauricular sobre el cap i amb un tragus lanceolat i allargat, que pot arribar a mesurar la meitat de la longitud de la orella. La coloració és típicament bicolor, amb la part dorsal entre marró i gris, i la ventral gris, marró clar o ocre. Inconfusible per la combinació de mida corporal i mida de les orelles.

Il·lustració de Toni Llobet extreta de l'obra Els ratpenats de Catalunya (BRAU Edicions, 2012).

Fotografies

Fotografies d'Oriol Massana Valeriano i Adrià López-Baucells (www.adriabaucells.com).

Distribució

Es distribueix sobretot pel centre, est i oest d’Europa. Els límits de la seva distribució al nord correspon al sud del Regne Unit, sud de Suècia i nord d'Alemania i Polònia. El sud de la seva distribució correspon al sud d'Itàlia, d'Espanya i Portugal, tot i que en aquests països ja de forma més fragmentada i dispersa. A l'est són arriba a Ucraïna fins al Mar Negre. Hi ha algunes cites aïllades a la regió del Caucas així com també en algunes illes mediterrànies, la costa sud d'Anatòlia i Iran.


Refugis i cicle vital

Els refugis solen ser en cavitats d'arbres vells, escletxes a l'escorça i, com a alternativa, en caixes-refugi i caixes-niu d'ocells. Les cavitats d'arbres utilitzades poden estar desde nivell de terra fins a 20 metres d'alçada, utilitzant freqüentment nius de picots en rouredes. Es coneixen pocs refugis en edificis. Les colònies de maternitat es formen a principis d'abril i solen comprendre entre 10 i 50 femelles, amb alguns casos arribant a les 100. Els mascles solen ser solitaris. Pot criar juntament amb el ratpenat de Natterer (Myotis nattereri) i el ratpenat d'aigua (Myotis daubentonii). Els refugis de cria es solen canviar amb freqüència cada 2-3 dies, separant-se, recombinant-se i tornant-se a ajuntar. Les cries neixen des de principis de juny a principis de juliol, i a finals d'agost les colònies es dispersen. Les femelles solen tornar a la seva colònia natal, mentre que els mascles busquen territoris nous.

El "swarming" es dona en refugis subterranis amb el pic d'aparellament a meitats d'agost a Europa central. És una espècies essencialment sedentària i els refugis de cria i hibernada es troben a pocs quilòmetres de distància. Els moviments més llargs registrats són de 73 km a Alemanya i 53 km a Bèlgica. A l'hivern, animals solitaris hibernen en cavitats d'arbres i en tot tipus de refugis subterranis.


Hàbitat i alimentació

Espècie típicament forestal, la podem trobar en boscos caducifolis madurs i ben conservats amb peus d'arbres vells, princpialment en rouredes i fagedes temperades. Se'l pot trobar des del nivell del mar fins a 1.500 metres d'altitud, especialment al sud de la seva distribució, on ocupa zones forestals muntanyoses. Els boscos de coníferes només els ocupen si són estructuralment complexes, presenten una coberta arbustiva diversa i es troben aprop d'hàbitats més propicis.

La dieta la predominen espècies forestals de arnes, escarabats, dípters i aranyes, amb una alta proporció d'invertebrats no voladors. Altres espècies d'artròpodes poden formar part de la dieta de forma estacional com opilions, tisoretes, erugues, grills i centpeus. Sol caçar a una alçada de 1-5 metres, molt aprop de la vegetació o del terra mateix en zones boscoses. Espècie de vol molt maniobrable, normalment capturen les preses directament del substrat. Normalment detecta les preses pel soroll que generen amb les seves grans orelles, més que per ecolocalització.


Ecolocalització

L'ecolocalització té la típica estructura de l'ecolocalització de la resta d'espècies del gènere Myotis, amb crits altament modulats (FM) i curts, d'entre 2,5 i 5 ms. En aquest cas, la freqüència de màxima intensitat o energia (FME) oscil·la entre els 40 i el 80 kHz, començant a 100 kHz i descendint fins a un mínim de 35 kHz. Com la majoria de ratpenats raters petits, se l'inclou en el sonotip Myotis 50.


Estatus

D'acord amb la IUCN Red List es considera Near Threatened (gairebé amenaçada), amb una tendència poblacional negativa. Aquesta espècie està protegida per lleis locals de diferents països, així com també per Eurobats (UNEP), l'acord de Berna i la directiva de unió europea d'hàbitats i espècies. Malgrat que es considera prou comú al centre i nord d'Europa, M. bechsteinii està considerat molt rar al sud de la seva distribució. Les seves poblacions que encara queden es troben aïllades i poc connectades entre si. El ratpenat de Bechstein està adaptat a hàbitats forestals extensos i estables i per tant, la fragmentació i alteració dels boscos madurs és la seva principal amenaça, ja que rarament creuen zones obertes. Utilitza passos de fauna amb freqüència, cosa que s'hauria de tenir en compte en la construcció d'infraestructures viàries.