Ratpenat d'aigua

Myotis daubentonii (Kuhl, 1819)
Vespertilionidae

Preocupació menor

Altres noms
CatalàRatpenat d'aigua
CastellàMurciélago ratonero ribereño
AnglèsDaubenton's bat
FancèsMurin De Daubenton
BascDaubenton saguzar
GallecMorcego das ribeiras

Descripció

El més petit dels ratpenats aquàtics, més petit que el ratpenat de peus grossos (Myotis capaccinii) i el ratpenat dels estanys (Myotis dasycneme), amb un cos de 45 a 55 mm, un pes que varia entre els 6 i 10 g, un avantbraç d'entre 33 i 42 mm i una cua d'entre 20 i 50 mm de llarg. Les potes posteriors són característicament grosses i amb pèls sensitius, i poden mesurar entre 9 i 11 mm. El pelatge dorsal és gris o marró mentre que la part ventral acostuma a ser més clara, essent els juvenils més foscos que els adults. La membrana alar presenta un color fosc, marró o gris. Les orelles són curtes, de forma triangular i mesuren entre 9 i 14 mm, amb el característic tragus acabat en punta del gènere Myotis, el qual és força curt i normalment de color clar acabat amb una punta negre.

Il·lustració de Toni Llobet extreta de l'obra Els ratpenats de Catalunya (BRAU Edicions, 2012).

Fotografies

Fotografies d'Oriol Massana Valeriano i Adrià López-Baucells (www.adriabaucells.com).

Distribució

Aquesta espècie es troba a tot Europa, tot i que amb una distribució més fragmentada a la zona Mediterrània on es troba limitada a zones muntanyoses. És absent en algunes illes com Sicília o les Illes Balears. El seu límit de distribució es troba al sud de la Península Escandinava i al nord de Finlandia, i al nord de Turquia, el Caucas arribant fins a l'est de Rússia, Mongòlia, Corea i el nord del Japó.


Refugis i cicle vital

Els refugis solen situar-se aprop de cursos d'aigua en boscos de ribera o en estructures com ponts o edificacions humanes. Les colònies de cria es poden trobar en forats dels arbres o caixes refugi per ratpenats, tot i que també en escletxes rocoses o, més rarament, en edificis abandonats. Les colònies de cria en refugis subterranis són rares. Aquestes es formen normalment a finals de primavera i poden incloure desde 20-50 femelles fins a 600. Els refugis de cria poden ser molt variables, i s'han vist colònies movent-se entre 40 forats d'arbres diferents. Durant l'època de cria, els mascles es solen trobar a major altitud, mentre que les colònies de cria estan aprop de cossos d'aigua a cotes més baixes, on les preses són més abundants. Les femelles pareixen les cries entre mitjans de juny  i juliol. Els juvenils acostumen a volar al cap de 3 o 4 setmanes d'haver nascut, i alguns juvenils ja són sexualment madurs a la primera tardor (tot i que no tots).

Entre agost i septembre, aquests animals es congreguen durant les nits en coves i mines en un comportament conegut com a "swarming", on individus de moltes colònies diferents s'ajunten en llocs concrets per aparellar-se. És considerada una espècie no migradora, però que realitza moviment d'uns 150 km entre els refugis de cria i els d'hibernació, amb màxims registrats de 300 km. Les poblacions de terres baixes solen fer desplaçaments més llargs que les de terres més altes. A l'hivern es solen refugiar en coves i mines, amb agregacions màximes de fins a 20.000 individus registrats a Polònia.


Hàbitat i alimentació

És una espècie adaptable, que principalment es troba lligada a ambients aquàtics i hàbitats forestals, tot i que es pot trobar també aprop de zones urbanes. La majoria d'individus cacen sobre l'aigua, tot i que també es poden trobar animals solitaris en boscos, zones urbanes com parcs, així com en horts o prats. A la regió mediterrània sol trobar-se en les parts altes dels rius i en petits cossos d'aigua. És comú en zones rocoses i de penya-segats fins els 1.400 m d'altitud.

L'alimentació és força oportunista, caçant petits insectes (menys de 7,2 mm), principalment dípters, himenòpters, hemípters i lepidòpters, així com, de forma ocasional, petits peixos. Aquesta espècie acostuma a caçar a uns 5-40 cm sobre làmines d'aigua amb un vol ràpid i àgil, comportament conegut com a "trawling". Les preses es capturen directament de l'aigua amb els seus peus especialment grossos i l'uropatagi. Aquesta espècie prefereix aigües tranquiles i poc turbulentes. Individus solitaris poden caçar en boscos o prats inundats. Normalment solen caçar a una distància d'entre 6-15 km del refugi.



Ecolocalització

La seva ecolocalització és característica a les del gènere Myotis. Acostumen a ser crits modulats d'uns 3-7 ms de durada, que comencen a freqüències altes d'entre 60-90 kHz i acaben aprop dels 30 kHz. La freqüència de màxima energia sol estar entre els 40-50 kHz. Els seus crits acostumen a presentar una lleugera forma de "s". Com a molts membres del gènere Myotis, se la classifica acústicament com a Myotis 50.


Estatus

D'acord amb la IUCN Red List, està considerada com a Least Concern (preocupació menor), amb una tendència poblacional estable. Aquesta espècie està protegida per lleis nacionals de diversos països, com l'acord de Eurobats, la Convenció de Bern i la Directiva europea d'hàbitats i Espècies. L'espècie és comú a gairebé tota la seva distribució i alguns estudis han demostrat que la població està incrementant arreu de la seva àrea de distribució.