Nòctul gros

Nyctalus noctula (Schreber, 1774)
Vespertilionidae

Preocupació menor

Altres noms
CatalàNòctul gros
CastellàNóctulo mediano
AnglèsNoctule bat
FancèsNoctule commune
BascGau-saguzar arrunt
GallecMorcego ruivo

Descripció

Ratpenat de mida gran, amb longitud total de cap i cos d'entre 60 i 85 mm, avantbraç d'entre 46 i 58 mm, envergadura alar entre els 320 i els 440 mm, una cua que pot mesurar entre 40 i 60 mm i un pes que oscil·la entre 21 i 30 g. Com tots els nòctuls presenta orelles relativament curtes (15-21 mm) i arrodonides, un tragus arrodonit en forma de ronyó o bolet i un musell curt i robust. La pell sol ser de color marró fosc, tot i que més clara al voltant dels ulls i a la base de les orelles. El pelatge és llarg i lluent, de tonalitats daurades marronoses, i uniforme dorsoventralment. Les ales són llargues i estretes, cosa que permet un vol ràpid.

No es solapa en mida amb cap altre nòctul europeu, pel qual és fàcilment identificable.

Il·lustració de Toni Llobet extreta de l'obra Els ratpenats de Catalunya (BRAU Edicions, 2012).

Fotografies

Fotografies d'Oriol Massana Valeriano i Adrià López-Baucells (www.adriabaucells.com).

Distribució

Es troba per pràcticament tot Europa i, localment, a l'Orient mitjà, arribant fins al centre de Rússia, travessant els Urals i el Càucas fins a l'Àsia central. També es pot trobar a Oman, des de Turquia fins a Israel, a l'est de Turkmenistan, l'est de Kazakhstan, Uzbekistan, Kirguizistan, Tadjikistan i al sud-est de Sibèria. Al nord arriba fins al sud d'Escòcia i el sud d'Escandinàvia. Sol criar al nord-est d'Europa i aparellar-se i hibernar al sud-oest.

A Catalunya només es coneix una única població en els boscos i zones arbrades al voltant del riu Segre, al seu pas per la ciutat de Lleida.


Refugis i cicle vital

Com a refugis estivals solen triar forats de picots i, més rarament, cavitats naturals d'arbres. Aquests refugis solen estar a una alçada d'entre 4 i 30 metres, nomralment a uns 19 metres. Els arbres solen ser freixes, salzes, faigs, roures, verns o pollancres, evitant les coníferes. Al sud de la seva àrea de cria les colònies es poden formar en edificis, sota de sostres i en coves. Similarment, els mascles formen colònies estivals en forats d'arbres, fissures de roca o edificis. Les colònies de cria acostumen a estar formades per unes 20-60 femelles, mentre que els mascles formen grups més petits de fins a 20 animals. Les cries (entre una o dues) neixen a mitjans de juny i juliol. Els juvenils normalment són independents després de 3 o 4 setmanes.

Es tracta d'una espècie migradora de llarga distància ja que realitza grans moviments des dels refugis de cria al nord-est d'Europa, als refugis d'hivernada al sud-oest. Poden arribar a realitzar migracions de més de 1.000 km i, a vegades, se'ls pot veure migrant durant el dia juntament amb orenetes i falciots. El rècord de distància és de 1.546 km. Els mascles ocupen els refugis d'aparellament a principis d'agost, des dels quals canten per atraure entre 4 i 5 femelles en els seus harems, tot i que poden arribar a atraure fins a 20 femelles. A l'hivern les colònies solen ser molt més grans. En arbres solen formar colònies d'entre 100 i 200 animals, amb màxims de 420. En edificis s'hi han trobat concentracions hivernals de 500 individus, mentre que en escletxes de roca i sota ponts al sud-est d'Europa s'hi han trobat mil·lers d'individus hibernants, normalment compartint refugi amb altres espècies com el ratpenat d'aigua (Myotis daubentonii), la pipistrel·la dels Nathusius (Pipistrellus nathusii) i el nòctul gegant (Nyctalus lasiopterus).


Hàbitat i alimentació

Sol ser una espècie força forestal de zones baixes, tot i que també se l'ha trobat fins als 2.000 metres d'altitud. A part de boscos de ribera, fagedes temperades i rouredes mediterrànies, també utilitza un ampli espectre d'hàbitats com aiguamolls, zones obertes com pastures i ciutats, aquestes últimes sempre que comptin amb una mínima cobertura arbòria o una alta densitat d'insectes voladors. Com a hàbitats de caça, utilitza un ampli ventall de paisatges, tot i que sembla evitar els boscos de coníferes i preferir els boscos fluvials.

La dieta d'aquesta espècie està formada principalemnt per dípters de mida mitjana i petita, hemípters, tricòpters, escarabats i arnes. Aprofita especialment les grans concentracions d'insectes sobre de cossos d'aigua. A la tardor, comença a caçar abans no es faci fosc, on caça bernats pudents, formigues i sírfids. El vol és ràpid i directe, de fins a 50 km/h, normalment a alçades d'entre 10 i 50 metres, tot i que arriba als centenars de metres. S'alimenta sobre cossos d'aigua, prats i també caçant insectes atrets per l'enllumenat del carrer, sempre mantenint una distància d'uns quants metres de la vegetació més propera.


Ecolocalització

Aquesta espècie varia molt els tipus de crits d'ecolocalització en funció de l'hàbitat de caça, tot i que sempre són crits ambun primer component modulat (FM) i una segona part quasi-constant (QCF). En espais tancats, el component FM domina, amb freqüències de màxima energia d'entre 22-29 kHz, mentre que en espais oberts, els crits solen ser completament QCF, amb freqüències d'entre 17-22 kHz. En espais oberts, a vegades es pot veure una alternança de crits a freqüències diferents, tot i que no sempre és apreciable. Com que els crits són molt similars als d'atlres espècies europees, se l'inclou al grup fònic Eptesicus/Nyctalus/Vespertilio.


Estatus

D'acord amb la IUCN Red List, està considerada com a Least Concern (preocupació menor), amb una tendència poblacional incerta. Aquesta espècie està protegida per diverses lleis nacionals, com l'acord de Eurobats, el Conveni de Berna i la Directiva Europea d'Hàbitats i Espècies. Les principals amenaces d'aquesta espècie són la pèrdua de refugis per la deforestació i la renovació d'edificis, la pèrdua d'hàbitats de caça per la degradació dels ecosistemes fluvials, i la col·lisió en parcs eòlics durant l'època de migració.