Nyctalus lasiopterus (Schreber, 1780)
Vespertilionidae

Vulnerable

Descripció

El ratpenat més gran d'Europa, amb una longitud total de cap i cos d'entre 78 i 104 mm, un avantbraç d'entre 60 i 70 mm, una envergadura d'entre 410 i 460 mm, una cua d'entre 55 i 66 mm i un pes que va de 35 a 60 g. Molt robust i gros, amb el musell molt ample, el cap gran i unes orelles relativament curtes (entre 21 i 26 mm) i arrodonides. Com la resta de nòctuls, el tragus es curt i ample, en forma de ronyó o bolet. La pell és de color marró fosc. El pelatge és dens, relativament llarg i unicolor, amb el dors de color marró vermellos o marró fosc i el ventre només lleugerament més clar. Els mascles poden eriçar el pèl de darrera el clatell com una mena de crinera. Les ales són molt llargues i estretes i, l'interior de l'ala és força pelut entre el cos i el cinquè dit i fins al colze.

Inconfusible amb cap altre ratpenat degut a la seva mida.

Distribució

La seva distribució es centra principalment en l'Europa mediterrània i l'est d'Europa, tot i que la distribució és extremament fragmentària i sovint es completa amb cites puntuals. Les densitats de població solen ser molt baixes. Abans es creia que es trobava de forma continua fins a la taigà russa, passant pels Urals, el Càucas, l'Iran i el Kazakhstan. Tanmateix, la última cita d'Ucraïna datava del 1955, fins a la seva redescoberta amb una única cita del 2009.

A Catalunya, la única població coneguda es troba en boscos de la Garrotxa.

---

Refugis i cicle vital

La majoria de refugis es troben en forats de picots abandonats en boscos caducifolis de faigs, roures, plataners i pollancres, així com en avets. Les colònies de cria conegudes són molt poques, i es troben a Sevilla, Jerez, Càdiz i Doñana (a Espanya), al sud de França, a la Toscana (Itàlia), el nord de Grècia i a les Muntanyes de Mátra (Hongria). A Sevilla es refugien en plataners, a uns 4-10 metres d'alçada, així com sota fulles de palmeres. Individus solitaris també ocupen caixes-refugi, sotasostres o escletxes en coves grans. A Espanya, les colònies de cria arriben als 80 individus, tots femelles. A Ucraïna i Rússia, les colònies solen ser de 2 a 10 animals, i solen compartir-se amb el nòctul gros (Nyctalus noctula), el nòctul petit (Nyctalus leisleri), la pipistrel·la de Nathusius (Pipistrellus nathusii) i la pipistrel·l comuna (Pipistrellus pipistrellus). Els naixements comencen a finals de maig i es poden allargar fins a principis de juny, mentre que la lactància acaba a principis d'agost. Les femelles solen retornar a la colònia de cria natal, mentre que els mascles formen grups aïllats.

L'absència de femelles a l'estiu a Grècia i al sud de la Península Ibèrica, i d'individus d'ambdós sexes (però sobretot de femelles) al nord de la seva distribució a l'hivern sembla indicar que és una espècie migradora. Alguns individus poden arribar al nord de França, els Països Baixos, el sud d'Alemanya i Polònia. Aquesta espècie té actualment el récord de migració més llarga d'un ratpenat, amb un individu seguit amb GPS havent recorregut una distància de 2.515 km des de Moscú fins al nord d'Itàlia. Una cita d'un petroler a més de 43 km de la costa, sembla indicar que algunes poblacions migren a través del Mar Negre.

---

Hàbitat i alimentació

Espècie forestal de boscos caducifolis o mixtes i de boscos de coníferes vells en zones muntanyoses. Es pot trobar entre les 900 i 1.600 m d'altitud. A l'àrea mediterrània, especialment a Espanya, també en parcs amb plataners grossos són ocupats. Sembla ser que el que necessiten són arbres grans amb troncs grans i, per tant, boscos madurs. A part de les àrees obertes enmig d'aquests boscos, els aiguamolls i les zones humides són importants àrees de caça.

La dieta consisteix en insectes grans com arnes, espiadimonis i escarabats, que són capturats en àrees obertes al vol. A Itàlia, Espanya i Grècia s'hi ha descrit la presència de restes d'aus en els seus excrements. Entre març-maig i entre agost-novembre, restes d'ocells com pitrojos (Erithacus rubecula), mallerengues (familia Paridae) i mosquiters (Phylloscopus sp.) han estat trobades en un 70% dels excrements d'aquesta espècie. Es desconeix si caça aquests ocells al vol durant les seves migracions o si els atrapa en els arbres quan aquests descansen. El vol és ràpid i directe, a vegades a grans altures (estimacions de varis centenars de metres s'han fet observant-los des del terra).