Plecotus auritus (Linnaeus, 1758)
Vespertilionidae

Preocupació menor

Descripció

Ratpenat de mida mitjana amb longitud cap-cos de 39 i 46 mm, avantbraç d'entre 35 i 43 mm, cua entre 39 i 49 mm i un pes d'entre 6 i 9 g. La cara és robusta i clara, amb dues glàndules darrera dels narius. Les orelles són les més grans del seu gènere, d'entre 29 i 35 mm i, juntament amb el tragus, presenten escassa pigmentació. Té un pelatge llarg i sedós distintiu amb la part ventral groguenca o crema i la part dorsal marró o caoba. La barbeta té una forma característica de boomerang que es pot fer servir per diferenciar aquesta espècie dels seus congèneres.

Es diferencia de la resta d'orelluts pel polze extremament llarg (>6.5 mm) amb urpes igualment llargues (>2 mm), el tragus més estret (entre 4,4 i 5,5 mm) que l'orellut gris (Plecotus austriacus) i una protuberància a la barbeta més arrodonida que la de l'orellut alpí (Plectous macrobullaris) que és més fosca i triangular.

Distribució

Espècie típicament europea, especialment del centre i el nord, arribant als 63-65ºN. Al sud d'Europa només es troba en zones forestals i muntanyoses, essent molt menys abundant i a vegades absent a l'àrea mediterrània. A l'est arriba fins als Urals i el Caucas. A la Península Ibèrica només present a la meitat nord, on podria correspondre a una espècie diferent (veure descripció).

---

Refugis i cicle vital

Dos tipus principals de refugis: arbres i edificis. A l'oest d'Europa, quasi exclusivament en edificis, mentre que al sud, l'est i a Rússia principalment cavitats d'arbres. Els refugis en arbres inclouen tot tipus d'estructures, des de sota l'escorça, escletxes en arbres en descomposició, cavitats de picots, així com caixes-refugi i caixes-niu d'ocells. En edificis pot ocupar l'espai entre les teules o darrera de les parets. Les colònies de maternitat solen comprendre entre 5 i 50 femelles, amb fins a 80 al nord de la seva distribució. Les colònies en edificis solen ser força estables al llarg de tot l'estiu, mentre que en arbres solen canviar amb freqüència. Els mascles són solitaris a l'estiu. Els parts (normalment una única cria) comencen al juny al sud, mentre que al nord a principis de juliol. A les sis setmanes de vida els juvenils ja volen.

Alguns individus són sexualment madurs la primera tardor, tot i que la majoria no ho són fins l'any següent. Presenten comportament de "swarming" durant l'aparellament, agrupant-se en coves des de principis d'agost fins a l'octubre, amb el màxim d'activitat en aquests llocs al septembre. Presenten un segon "swarming" entre febrer i abril en algunes regions. És una espècie essencialment sedentària, amb moviments normalment d'entre 10 i 30 km, amb un màxim registrat de 90 km d'una femella a Alemanya. A l'hivern utilitzen refugis subterranis amb temperatures d'entre 3 i 7ºC, com mines, coves, cellers i soterranis, on pengen sols o en petits grups.

---

Hàbitat i alimentació

Espècie forestal, sol caçar en boscos mixtes boreals, boscos de coníferes, fagedes i rouredes. En algunes zones també poden alimentar-se en zones més obertes com horts, parcs i jardins. Tanmateix és una espècie que sol seleccionar boscos madurs i estructurats, amb abundància d'arbres vells i morts. Al nord d'Europa es troba en zones baixes, al centre entre els 200 i els 2.000 metres d'altitud i al Mediterrani en boscos montans per sobre dels 1.000 metres.

Principalment d'arnes, tot i que adicionalment dípters, saltamartins i hemípters, així com multitud d'artròpodes no voladors com aranyes, opilions, tisoretes i erugues. Presenta dues estratègies de caça diferenciades; captura al vol d'insectes voladors i caça directament del substrat d'invertebrats terrestres. Busca la presa directament pel so o la vista, amb un vol lent i maniobrable aprop de la vegetació. La majoria de preses són capturades llançant-se a sobre i les preses més grans són transportades fins a una branca per a menjar-se-les penjat.