Plecotus austriacus (Fischer, 1829)
Vespertilionidae

Gairebé amenaçada

Descripció

Ratpenat de mida mitjana, amb un avantbraç d'entre 36 i 44 mm i un pes d'entre 6 i 10 g. Les orelles són llargues i unides al mig, amb un tragus força fosc i llarg (entre 14-17 mm). Musell relativament llarg amb un antifaç fosc característic. El pelatge, generalment gris fosc al dors, amb tocs groguencs a l'est del Mediterrani, amb coloracions blanquinoses a la part ventral. El tragus força fosc i llarg en comparació amb altres espècies.

Molt similar a altres orelluts, es distingeix de l'orellut daurat (Plectous auritus) i de l'orellut alpí (Plectous macrobullaris) per l'antifaç fosc dels ulls, un tragus ample (entre 5,2 i 6,6 mm), un musell llarg i estret, polzes curts (<6,5 mm) amb urpes també curtes (<5,5 mm).

Distribució

Espècie europea, especialment de zones mediterrànies, trobant-se també a les Balears, Sardenya, Còrsega i Sicília, però sense registres del nord d'Àfrica, Malta, Creta, Xipre ni l'est de Crimea. Al nord arriba fins al sud d'Anglaterra, sense arribar al mar Bàltic. Hi ha alguna cita puntual al sud de Suècia. A l'est arriba fins a Ucraïna i l'oest de Turquia.

---

Refugis i cicle vital

Els refugis estivals solen ser en edificis al nord de la seva distribució, normalment en golfes o sota dels sostres, tot i que també en escletxes i cavitats de la paret. Al Mediterrani en canvi, utilitza més sovint escletxes de roca natural a l'entrada de coves. Aquests refugis estivals solen canviar amb freqüència. Els mascles utilitzen una diversitat de refugis molt major com sota de ponts i, excepcionalment, en caixes-refugi i caixes-niu d'ocells. Les colònies de cria solen incloure 5-30 individus, tot i que colònies en edificis poden arribar a contenir més de 100 animals. Al Monestir de Sant Pere de Rodes hi trobem una de les colònies de cria més grans registrades, amb varis centenars d'individus a l'estiu. Una única cria neix a finals de juny.

L'aparellament es pot començar a donar al juliol. Es considera una espècie sedentària, amb el desplaçament més llarg registrat d'entre 61-62 km. És una espècie força tolerant al fred, i a l'hivern ocupa coves, soterranis i escletxes a la roca, normalment a prop de l'entrada.

---

Hàbitat i alimentació

Al centre d'Europa és una espècie comuna de zones habitades, mentre que al Mediterrani es troba en paisatges amb mosaic forestal. Es troba entre el nivell del mar fins als 2.000 m d'altitud, adaptada a una gran varietat d'hàbitats. Al centre d'Europa sol alimentar-se en valls càlides, assentaments humans, jardins, prats, pastures, zones hortícoles i àrees d'agricultura extensiva. Espècie termòfila, al sud es troba més freqüentment en ambients naturalitzats com zones forestals, amb boscos de coníferes i caducifolis.

La seva dieta conté una major quantitat d'arnes que la del orellut daurat. Durant emergències massives de certs artròpodes, també s'alimenta d'escarabats, tipules i altres dípters. Tamnbé a diferència del orellut daurat, la seva dieta quasi només inclou insectes voladors, tot i que també pot capturar insectes directament de la vegetació. El vol és lent i per sota dels 10 metres d'alçada. Sol escoltar les preses directament amb les seves grans orelles.