Orellut alpí
Plecotus macrobullaris Kuzjakin, 1965
Vespertilionidae
Preocupació menor
| Altres noms | |
|---|---|
| Català | Orellut alpí |
| Castellà | Orejudo alpino |
| Anglès | Alpine long-eared bat |
| Fancès | Oreillard montagnard |
| Basc | Belarrihandi alpetar |
| Gallec | Orelludo alpino |
Descripció
Ratpenat de mida mitjana molt similar a altres espècies del gènere Plecotus, amb un avantbraç d'entre 37 i 46 mm i un pes d'entre 6 i 10 g. La cara d'individus vells és poc pigmentada, mentre que els joves presenten una estructura fosca estreta i triangular a la part inferior de la barbeta molt característica, que es manté en els adults. Aquesta protuberància fosca permet distingir-lo d'altres espècies d'orellut simpàtriques. Les ales normalment són de color marró, tot i que de tonalitat molt pàl·lida. El pelatge és característicament dens i llarg, de color gris o marró al dors amb el ventre grisós i normalment quasi blanc.
Fotografies
Distribució
Es troba distribuït per l'arc muntanyós que va des dels Pirineus fins al Caux, passant per les muntanyes del Taurus, Pindus, Alps Dinàrics i Alps. Es troba a Andorra, França, Itàlia, Suïssa, Àustria, Eslovènia, Grècia, Còrsega, Turquia, Sèrbia i des de la regió del Caucas fins a Iran i Síria. Als Pirineus ha estat trobada a diverses localitats de la línia axial, coneixent-se de moment poques poblacions i totes elles situades per sobre els 1.800 metres d'altitud, generalment associades a prats alpins.
Refugis i cicle vital
A Europa, tots els refugis estivals, tant els de cria com els de mascles, es donen en golfes de pedra, metàliques o en esglésies. A Armènia s'han trobat colònies en escletxes de roca. En les últimes dècades s'han trobat multitud d'individus (principalment mascles) refugiant-se entre les roques soltes de tarteres d'alta muntanya. Els refugis de cria els poden compartir amb altres orelluts com el daurat (Plecotus auritus) o el balcànic (Plecotus kolombatovici). A Àustria les cries neixen al juny en colònies de fins a 30 femelles. Al Tirol, la mitjana de les colònies de cria és de 13 femelles.
Hi ha poques dades sobre la migració d'aquesta espècie, però alguns estudis suggereixen llargs desplaçaments entre els refugis d'estiu i d'hivern, amb desplaçaments enregistrats de fins a 79 km. A l'hivern s'han trobat alguns individus en coves.
Hàbitat i alimentació
La majoria de cites són d'alta muntanya en hàbitats alpins per sobre dels 800 metres i fins als 2.800. Tanmateix, a Eslovènia i a Ístria (Croàcia) s'hi han trobat colònies a altituds més baixes, entre els 300 i 660 metres. En gran part de la seva distribució però, es troba sempre per sobre la línia d'arbres en camps i prats alpins. Tot i que a Itàlia evita els boscos de coníferes, s'ha vist que podrien jugar un paper rellevant com a zones de caça. A Armènia també se'l troba en estepes montanes sense vegetació.
La dieta la composen principalment arnes, tot i que altres insectes com dípters i escarabats també són caçats. Caça en prats, pastures i estepes, normalment capturant les preses a l'aire, rarament atrapant-la directament del substrat.
Ecolocalització
Com en altres espècies del mateix gènere, emet crits a baixa intensitat formats per dos harmònics evidents. El primer presenta freqüències d'entre 20 i 40 kHz i el segon entre 30 i 60 kHz. Com tots els orelluts, se l'inclou dins del grup fònic Plecotus sp..
Estatus
D'acord amb la IUCN Red List es considera Least Concern (preocupació menor), però amb una tendència poblacional negativa. Aquesta espècie està protegida per legislació nacional, l'acord d'Eurobats, la Convenció de Berna i la Directiva Europea d'Hàbitats i Espècies. Presenta una distribució àmplia especialment a cotes altes. L'espècie és rara en la major part del seu territori. La renovació de construccions abandonades o velles i el canvi climàtic representen les amenaces més importants per aquesta espècie.