Rhinolophus mehelyi (Matschie, 1901)
Rhinolophidae

Vulnerable

Descripció

Rinolòfid de mida mitjana, similar al ratpenat de ferradura mediterrani (Rhinolophus euryale), amb una longitud corporal d'entre 49-64 mm, una envergadura alar de 300 a 340 mm, un avantbraç que oscil·la entre 47 i 55 mm, un pes d'entre 10 i 18 g i una cua de 23 a 32 mm. El pelatge és clarament diferent dels altres rinolòfids d'Europa, amb una coloració vermellosa-ataronjada al dors, i ataronjada-beix al ventre. Les orelles i les membranes alars presenten una coloració marró gris com altres espècies de rinolòfids. La fulla nasal és punxeguda i lleugerament corbada. La mida i forma de la fulla nasal s'utilitza per diferenciar-la de les altres espècies del mateix gènere. Les orelles són relativament llargues i mòbils, d'entre 18-23 mm.

Es distingeix fàcilment del ratpenat de ferradura gros (Rhinolophus ferrumequinum) i del petit (Rhinolophus hipposideros) per la mida intermitja, i per la fulla nasal, en el que el procés connectiu és molt més sobresortint que la sella. Dels altres ratpenats de ferradura de mida mitjana es distingeix per caràcters de la fulla nasal i de l'ala.

Distribució

Aquesta espècie es troba limitada a les regions Mediterrànies, amb una distribució fortament fragmentada. Es pot trobar al nord d'Àfrica (Marroc, Algèria, Tunísia i Egipte), el sud d'Europa (sud de la Península Ibèrica, algunes localitats d'Itàlia, possiblement a França i a alguns països dels Balcans). Antigues poblacions a les costes de Croàcia i de l'Adriàtic no s'han confirmat. De forma aïllada, aquesta espècie es pot trobar a l'Àsia menor, Turquia, a la regió del Caucas, a l'Iran i Afganistan.

---

Refugis i cicle vital

Aquesta espècie es refugia quasi exclusivament en refugis subterranis naturals, tant a l'estiu com a l'hivern, tot i que s'han trobat individus solitaris en edificacions humanes. Les colònies de maternitat solen estar formades per uns 20-200 individus, rarament arribant a 500 animals. Al nord de Bulgaria hi ha registres d'una colònia de cria d'uns 5.000 individus, que en l'actualitat s'ha reduït dràsticament. Aquestes colònies solen ser mixtes amb ratpenats de ferradura mediterranis (Rhinolophus euryale) i altres espècies cavernícoles, normalment en refugis subterranis càlids. Les femelles pareixen des de juny fins a juliol. Els juvenils comencen a volar i a caçar després de 3 setmanes d'haver nascut. Aquesta espècie arriba a la maduresa sexual als dos anys d'edat.

Es considera una espècie no migradora, tot i que hi han hagut recuperacions d'individus a distàncies de fins a 90 km.

---

Hàbitat i alimentació

Tot i que es pot trobar en molts hàbitats diferents es comú trobar-la en hàbitat oberts com matollars, prats, cultius, pastures, i també en hàbitats forestals mediterranis poc densos com deveses, oliverars o plantacions. Aquesta espècie és escassa en climes continentals o atlàntics. Se sol trobar a cotes baixes, per sota dels 700 metres d'altitud.

La dieta està formada en un 90% per arnes, tot i que altres preses inclouen típules, coleòpters i algunes neuròpters. Sol caçar en hàbitats oberts com prats i cultius, per sobre de la cobertura herbàcia o en marges arbustius a una alçada màxima de 6 metres. L'àrea de campeig sol estar al voltant d'uns 3-8 km de distància del refugi. Tot i que caça a l'aire, quan les preses escassegen i les femelles prenyades solen caçar penjats dés d'una branca o arbust, amb vols àgils i maniobrables de menys de 30 segons.