Ratpenat dels graners eurasiàtic

Eptesicus serotinus (Schreber, 1774)
Vespertilionidae

Preocupació menor

Altres noms
CatalàRatpenat dels graners eurasiàtic
CastellàMurciélago hortelano
AnglèsSerotine bat
FancèsGrande Sérotine
BascBaratze-saguzar
GallecMorcego das hortas

Descripció

Ratpenat de mida gran i cos robust que oscil·la entre els 62 i 82 mm de longitud cap-cos, amb una envergadura alar d'uns 370 mm, un avantbraç d'entre 48 i 58 mm, una cua d'entre 39 i 65 mm, i d'entre 18 i 25 grams de pes. Aquesta espècie es caracteritza per un musell llarg i robust. El pelatge dorsal, marró fosc amb pèls bicolors (base fosca i puntes groguenques, sobretot al sud de la seva distribució), es diferencia lleugerament del ventral, grisós o marró clar. La pell de les membranes alars i la cara, en canvi, és de color fosc o negrosa. Les orelles, relativament llargues, mesuren entre 14 i 22 mm de llarg, són gruixudes i tenen una forma clarament triangular amb les puntes arrodonides.

És difícil de diferenciar del ratpenat dels graners meridional (Eptesicus isabellinus) i del ratpenat dels graners anatoli (Eptesicus anatolicus), i només es pot fer en base a la dentició i la forma del penis. En canvi, el ratpenat dels graners septentrional (Eptesicus nilsonii) és molt més petit.

Il·lustració de Toni Llobet extreta de l'obra Els ratpenats de Catalunya (BRAU Edicions, 2012).

Fotografies

Fotografies d'Oriol Massana Valeriano i Adrià López-Baucells (www.adriabaucells.com).

Distribució

La seva distribució inclou països temperats d'Europa (gairebé en tot el continent) i Àsia. Limita pel nord al sud de la Península Escandinava i del Regne Unit, a l'oest a la Península Ibèrica (absent a la meitat sud d'aquesta) i a l'est a Xina. Es troba també al sud-est de Rússia, la regió del Càucas, al nord i est de Turquia, així com també en tot el nord del Mediterrani i en diverses illes mediterrànies. A fora d'Europa es pot trobar a Iran, Turquia, Líban, Israel, Síria, Kazakhstan, Turkmenistan, Uzbekistan, Afganistan, Kirguizistan, Tadjikistann Mongolia i Xina.


Refugis i cicle vital

Al centre d'Europa, els refugis són quasi exclusivament en edificis de diferents tipus, així com caixes-refugi i ocasionalment, forats d'arbres. A la zona mediterrània, apart d'edificis, també ocupen fissures en parets de roca i penyasegats, així com en l'entraada de coves. Els refugis de cria solen estar en escletxes o en el sostre d'edificis abandonats i solen estar constituïts per unes 10-60 femelles adultes, en ocasions fins a 300 individus. Les colònies es formen a principis de maig i es dispersen a l'agost. Els mascles formen grups de fins a 20 individus. Els naixements es donen a meitats de juny, tot i que es poden allargar fins a finals d'agost. Les cries són deslletades a les 4-5 setmanes de vida.

Dades de captures fan pensar que la maduresa sexual arriba al segon any de vida. L'aparellament es dóna entre setembre i octubre. És una espècies sedentària i els refugis d'hibernada solen estar a menys de 50 km dels de cria. Moviments detectats de fins a 330 km probablement corresponguin a joves dispersant-se. Els refugis d'hibernació també solen estar lligats a edificacions humanes, com les golfes o escletxes d'edificis abandonats, tot i que també es troben individus aïllats i petits grups hibernant dins de coves grans.


Hàbitat i alimentació

Aquesta espècie es típica de zones temperades i semi-àrides, tot i que es pot trobar en tot tipus d'hàbitats mediterranis i centreeuropeus. Sòl caçar en espais oberts com zones agrícoles, cultius tradicionals, herbassars, pastures o parcs de zones urbanes. També és freqüent en marges de boscos, aprop de cossos d'aigua i en els centres de pobles i ciutats. S'ha detectat des del nivell de mar fins als 1.440 metres d'altitud, tot i que les colònies de cria no solen estar més amunt dels 800 metres.

La dieta d'aquesta espècie és molt flexible, adaptant-se a la disponibilitat segons l'hàbitat i l'època de l'any. En els moments de vol d'aquestes espècies, els escarabats piloters formen la major part de la seva dieta. Adicionalment, arnes, hemípters i himenòpters també formen una part considerable de les seves preses, així com dípters a la primavera. Les preses es capturen en marges de vegetació, al voltant d'arbres individuals o en àrees obertes. Sol presentar un vol recte i ràpid que s'interromp bruscament quan detecta una presa. Tot i que la majoria de preses es capturen a l'aire, ocasionalment també atrapa insectes directament del terra i de la vegetació.


Ecolocalització

La seva ecolocalització és molt plàstica i varia en gran mesura depenent de l'ambient per on vola. Els seus crits es caracteritzen per estar formats per dos components: una primera component amb crits de freqüència modulada (FM) curts, i una segona component de freqüència quasi-constant (QCF) a freqüències relativament baixes (estructura FM/QCF). En zones obertes els crits poden perdre la secció modulada i esdevenen gairebé plans. La freqüència de màxima energia (FME) sol estar entre els 22 a 32 kHz, essent més aguda en ambients tancats i més greu en ambients oberts. Aquesta espècie s'inclou en el grup fònic Eptesicus/Nyctalus/Vespertilio, que engloba vàries espècies europees.


Estatus

D'acord amb la IUCN Red List, està considerada com a Least Concern (preocupació menor), amb una tendència poblacional estable. Aquesta espècie està protegida per lleis nacionals i regionals en molts països, com per exemple l'acord d'Eurobats, l'acord de Berna, i la directa de la Unió Europea d'hàbitats i espècies. Aquesta espècie és abundant en gairebé tota la seva àrea de distribució tot i que en alguns països en concret s'han trobat tendències positives (per exemple Dinamarca). Tot i així, la desaparició de l'agricultura tradicional i la destrucció i renovació d'edificis antics poden causar declivis locals.