Preocupació menor
Altres noms | |
---|---|
Català | Ratpenat dels graners eurasiàtic |
Castellà | Murciélago hortelano |
Anglès | Serotine bat |
Fancès | Grande Sérotine |
Basc | Baratze-saguzar |
Gallec | Morcego das hortas |
Ratpenat de mida gran i cos robust que oscil·la entre els 62 i 82 mm de longitud cap-cos, amb una envergadura alar d'uns 370 mm, un avantbraç d'entre 48 i 58 mm, una cua d'entre 39 i 65 mm, i d'entre 18 i 25 grams de pes. Aquesta espècie es caracteritza per un musell llarg i robust. El pelatge dorsal, marró fosc amb pèls bicolors (base fosca i puntes groguenques, sobretot al sud de la seva distribució), es diferencia lleugerament del ventral, grisós o marró clar. La pell de les membranes alars i la cara, en canvi, és de color fosc o negrosa. Les orelles, relativament llargues, mesuren entre 14 i 22 mm de llarg, són gruixudes i tenen una forma clarament triangular amb les puntes arrodonides.
És difícil de diferenciar del ratpenat dels graners meridional (Eptesicus isabellinus) i del ratpenat dels graners anatoli (Eptesicus anatolicus), i només es pot fer en base a la dentició i la forma del penis. En canvi, el ratpenat dels graners septentrional (Eptesicus nilsonii) és molt més petit.
La seva distribució inclou països temperats d'Europa (gairebé en tot el continent) i Àsia. Limita pel nord al sud de la Península Escandinava i del Regne Unit, a l'oest a la Península Ibèrica (absent a la meitat sud d'aquesta) i a l'est a Xina. Es troba també al sud-est de Rússia, la regió del Càucas, al nord i est de Turquia, així com també en tot el nord del Mediterrani i en diverses illes mediterrànies. A fora d'Europa es pot trobar a Iran, Turquia, Líban, Israel, Síria, Kazakhstan, Turkmenistan, Uzbekistan, Afganistan, Kirguizistan, Tadjikistann Mongolia i Xina.
Al centre d'Europa, els refugis són quasi exclusivament en edificis de diferents tipus, així com caixes-refugi i ocasionalment, forats d'arbres. A la zona mediterrània, apart d'edificis, també ocupen fissures en parets de roca i penyasegats, així com en l'entraada de coves. Els refugis de cria solen estar en escletxes o en el sostre d'edificis abandonats i solen estar constituïts per unes 10-60 femelles adultes, en ocasions fins a 300 individus. Les colònies es formen a principis de maig i es dispersen a l'agost. Els mascles formen grups de fins a 20 individus. Els naixements es donen a meitats de juny, tot i que es poden allargar fins a finals d'agost. Les cries són deslletades a les 4-5 setmanes de vida.
Dades de captures fan pensar que la maduresa sexual arriba al segon any de vida. L'aparellament es dóna entre setembre i octubre. És una espècies sedentària i els refugis d'hibernada solen estar a menys de 50 km dels de cria. Moviments detectats de fins a 330 km probablement corresponguin a joves dispersant-se. Els refugis d'hibernació també solen estar lligats a edificacions humanes, com les golfes o escletxes d'edificis abandonats, tot i que també es troben individus aïllats i petits grups hibernant dins de coves grans.
Aquesta espècie es típica de zones temperades i semi-àrides, tot i que es pot trobar en tot tipus d'hàbitats mediterranis i centreeuropeus. Sòl caçar en espais oberts com zones agrícoles, cultius tradicionals, herbassars, pastures o parcs de zones urbanes. També és freqüent en marges de boscos, aprop de cossos d'aigua i en els centres de pobles i ciutats. S'ha detectat des del nivell de mar fins als 1.440 metres d'altitud, tot i que les colònies de cria no solen estar més amunt dels 800 metres.
La dieta d'aquesta espècie és molt flexible, adaptant-se a la disponibilitat segons l'hàbitat i l'època de l'any. En els moments de vol d'aquestes espècies, els escarabats piloters formen la major part de la seva dieta. Adicionalment, arnes, hemípters i himenòpters també formen una part considerable de les seves preses, així com dípters a la primavera. Les preses es capturen en marges de vegetació, al voltant d'arbres individuals o en àrees obertes. Sol presentar un vol recte i ràpid que s'interromp bruscament quan detecta una presa. Tot i que la majoria de preses es capturen a l'aire, ocasionalment també atrapa insectes directament del terra i de la vegetació.
La seva ecolocalització és molt plàstica i varia en gran mesura depenent de l'ambient per on vola. Els seus crits es caracteritzen per estar formats per dos components: una primera component amb crits de freqüència modulada (FM) curts, i una segona component de freqüència quasi-constant (QCF) a freqüències relativament baixes (estructura FM/QCF). En zones obertes els crits poden perdre la secció modulada i esdevenen gairebé plans. La freqüència de màxima energia (FME) sol estar entre els 22 a 32 kHz, essent més aguda en ambients tancats i més greu en ambients oberts. Aquesta espècie s'inclou en el grup fònic Eptesicus/Nyctalus/Vespertilio, que engloba vàries espècies europees.
D'acord amb la IUCN Red List, està considerada com a Least Concern (preocupació menor), amb una tendència poblacional estable. Aquesta espècie està protegida per lleis nacionals i regionals en molts països, com per exemple l'acord d'Eurobats, l'acord de Berna, i la directa de la Unió Europea d'hàbitats i espècies. Aquesta espècie és abundant en gairebé tota la seva àrea de distribució tot i que en alguns països en concret s'han trobat tendències positives (per exemple Dinamarca). Tot i així, la desaparició de l'agricultura tradicional i la destrucció i renovació d'edificis antics poden causar declivis locals.