Hypsugo savii (Bonaparte, 1837)
Vespertilionidae

Preocupació menor

Descripció

És un ratpenat de mida relativament petita, amb una longitud cap-cos 40-54 mm, un avantbraç entre els 31 i 38 mm, un pes d'entre 5 i 9 grams, i una cua d'entre 31 i 43 mm. El pelatge és clarament contrastat, essent la part dorsal marró fosc amb les puntes dels pèls daurades i la part ventral grisenca o blanquinosa. Els animals més foscos acostumen a tenir el pelatge ventral d'un color més gris. Les orelles són curtes i amples semblant a les del gènere Pipistrellus però amb un tragus més ample que les del del ratpenat dels graners (Eptesicus serotinus). La pell de la cara, orelles i ales és de color negre brillant o marró fosc. Presenta algunes característiques en la dentició i també en la forma del seu penis.

És una espècie que es pot confondre per la seva coloració amb el ratpenat dels graners septentrional (Eptesicus nilssonii) però aquesta última presenta un avantbraç més gran de 37 mm.

Distribució

La seva distribució inclou tota l'àrea mediterrània, des de la península Ibèrica fins els Balcans, l'Àsia menor i totes les illes mediterrànies. Arriba fins el Massís Central Francès, al sud de Baviera, Romania, República Txeca, Àustria, Crimea, Eslovàquia. S'està observant que aquesta espècie s'està expandint cap al nord, especialment a Àustria i a la República Txeca amb alguns animals migradors fins al nord d'Alemanya. Els animals que s'han trobat al nord d'Àfrica, Illes Canàries, Sicília i part Sardenya son individus de l'espècie germana Hypsugo darwinii. 

---

Refugis i cicle vital

És una espècie fissurícola que principalment es refugia en escletxes de parets o roques, esquerdes properes a l'entrada d'una cova, entre juntures de parets o maons, o en esquerdes d'arbres. També es poden trobar individus solitaris en ponts o sota roques. Les colònies de maternitat estan formades principalment per unes 15 femelles (però s'han trobat colònies d'entre 40 a 70 animals a Croàcia i Itàlia) que es refugien en escletxes horitzontals en roques i en esquerdes verticals en parets i edificis, sempre a més de 2 metres del terra. Les femelles acostumen a tenir bessons durant els mesos de juny i juliol. Al nord de Grècia i Bulgària les femelles pareixen a principis de juny.

La migració d'aquesta espècie continua essent desconeguda tot i que el moviment màxim registrat és de 250 km.

---

Hàbitat i alimentació

S'alimenta principalment en zones boscoses, zones urbanes, matollars, valls càrstiques, penya-segats, però s'adapten a molts ambients diferents. Es troba en zones mediterrànies des de la costa fins a l'alta muntanya (aproximadament fins els 3.300 m d'altitud) i en zones càrstiques amb gran extensions de cultius formant mosaic amb matollars. És difícil trobar-los en extensions grans i denses de bosc.

La dieta està formada principalment per petits insectes voladors com lepidòpters, himenòpters i dípters, però poden alimentar-se de petits coleòpters que es troben sobre prats i que poden constituir gran part de la seva dieta durant les primeres hores de la nit. També, se'ls ha pogut observar donant cercles a 2-3 m d'un formiguer alimentant-se de les formigues voladores. Cacen les preses amb un vol més directa que les Pipistrellus sp. amb menys canvis bruscos de direcció i ho poden fer en solitari o en grups de 2 a 5 individus. És comú veure'l sobre zones ripàries, i a Suïssa i Àustria tendeix a caçar sobre matollars i prats de muntanya i propers a zones urbanes i penya-segats. A Itàlia i a les zones costeres de la Península dels Balcans està ben adaptat a les zones urbanes.