Myotis brandtii (Eversmann, 1845)
Vespertilionidae

Preocupació menor

Descripció

És un ratpenat lleugerament més gran que el ratpenat de bigotis (Myotis mystacinus) i el ratpenat de bigotis petit (Myotis alcathoe), però més petit que el ratpenat de bigotis de David (Myotis davidii). Aquesta espècie presenta un avantbraç de 33 a 38 mm, una envergadura alar de 190 a 240 mm i un pes de 5 a 7 grams. El pelatge dorsal és marró clar amb tocs daurats a les puntes i no es diferencia gaire del ventral que és de color gris. Els joves acostumen a ser més negrosos tornant-se més clars a mesura que es van fent adults. La pell és marró, mentre que la part inferior del tragus i la part interna de l'orella és més pàl·lida. És característic d'aquesta espècie les orelles llargues i es pot distingir dels ratpenats de bigotis per la forma uniforme del seu penis i per algunes característiques dentals.

Distribució

Aquesta espècie es troba principalment al centre i nord d'Europa, incloent la part més meridional d'Escandinàvia. La seva distribució arriba a Rússia passant pels Urals i continua per l'est, tot i que el seu límit de distribució oriental encara no està clar degut a la seva confusió amb altres espècies similars. També es troba a Gran Bretanya i ocasionalment al Caucas.

---

Refugis i cicle vital

Els refugis utilitzats durant la cria es troben en forats d'arbres, esquerdes de troncs i darrera de l'escorça (entre l'espai que queda entre l'escorça de l'arbre i el tronc). També poden utilitzar els espais que queden entre les fustes utilitzades en la construcció d'edificis o en càmeres d'aire. Les colònies de maternitat poden ser de 20 a 60 femelles, però es coneixen algunes que han arribat a més de 200 individus. A les caixes refugi poden arribar a ajuntar-se fins a 20 femelles fent colònies mixtes amb el ratpenat dels Nathusius (Pipistrellus nathusii) i la pipistrel·la comuna (Pipistrellus pipistrellus). Al centre d'Europa les femelles pareixen una sola cria durant al juny i aquestes abandonen la colònia a finals de juliol. Les femelles assoleixen la maduresa sexual a partir del segon any.

És una espècie principalment sedentària, amb migracions estacionals (primavera i tardor) de menys de 40 km. Tot i així, s'han registrat 5 moviments de més de 100 km, on el més llarg de tots va ser de 308 km. Els mascles s'ajunten en els refugis d'aparellament, coneguts com a "swarming sites" ("zones d'eixams") a principis d'agost. L'aparellament es produeix en aquests refugis i probablement, també, en refugis d'hivernada, que solen ser coves i mines. També s'han trobat colònies d'hivernada en edificis, però sempre propers a zones forestades.

---

Hàbitat i alimentació

Aquesta espècie està estretament lligada als hàbitats forestals i aquàtics, principalment a zones ripàries, boscos inundats i altres zones humides. També es pot trobar en boscos montans fins als 1.500 metres d'altitud, especialment al sud-est d'Europa. Al nord d'Europa presenta un rang d'hàbitats més ampli, incloent boscos caducifolis i boscos de coníferes. Per desplaçar-se per espais oberts sol utilitzar estructures lineals com tallafocs o cursos d'aigua.

La seva dieta consisteix principalment en arnes, aranyes, dípters (com quironòmids i altres mosques), d'una mida aproximada de 7,3 mm. Depenent de l'estació de l'any i de la localitat, les preses no voladores com les aranyes o les tisoretes poden esdevenir els components principals de la dieta. Son ratpenats molt àgils en zones ripàries, boscos, sobre l'aigua o entre la vegetació associada a aquests hàbitats. Generalment cacen propers a la vegetació del terra però poden alçar-se per caçar a les copes dels arbres. Les seves àrees de caça solen trobar-se dins un radi de 10 km des del refugi. També pot caçar sobre l'aigua com el ratpenat d'aigua (Myotis daubentonii), però quasi sempre ho fa a més alçada.