Myotis capaccinii (Bonaparte, 1837)
Vespertilionidae

Vulnerable

Descripció

És un quiròpter aquàtic de mida mitjana, a mig camí entre el ratpenat d'aigua (Myotis daubentonii) i el ratpenat dels estanys (Myotis dasycneme) amb una longitud de cap-cos d'entre 43-54 mm, d'uns 230-260 mm d'envergadura, un avantbraç de 38-44 mm i un pes de 7-10 g. Les potes són característicament grosses, d'entre 10-13 mm i estan cobertes de pèls sensitius. El pèl és de color gris o gris-marronós essent de gris clar a la part ventral. Els juvenils són de color grisós. El pèl s'extén fins a l'uropatagi i cobreix la tíbia. Les orelles i les membranes alars són de color gris-marronós. El tragus és acabat en punta, característic del gènere Myotis, el qual és força curt i amb una lleugera forma de "s".

Distribució

És una espècie eminentment mediterrània, pujant més a l'interior per algunes conques de grans rius. Com altres ratpenats aquàtics, aquesta espècie es troba fortament lligada als ecosistemes fluvials mediterranis. Es troba a la costa mediterrània de tots els països del nord del Mediterrani, i la seva distribució s'extén a l'interior només a la Península dels Balcans. També es troba al nord d'Àfrica (Marroc, Algèria i Tunísia), a la costa desde Turquia fins a Israel, i el seu límit oriental a Iran, Iraq i Uzbekistan.

---

Refugis i cicle vital

És exclusivament cavernícola, i només de forma molt ocasional, es poden trobar individus solitaris en escletxes de roca o edificis. Els refugis poden incloure entre 30 i 500 individus, tot i que el refugi més gran conegut és a Bulgaria amb un màxim de 50.000 individus a l'hivern. Els naixements es dónen a finals d'abril i maig. Amb 18 dies, els juvenils ja comencen a volar pel refugi i en breus l'abandonaran. 

El 70% de les femelles s'aparellen i pareixen el primer any de vida, mentre que els mascles no s'aparellen fins a la segona tardor. L'aparellament es dóna a finals de setembre i principis d'octubre en coves que seran utilitzades com a refugis d'hibernació. Es considera una espècie no migradora, però que fa desplaçaments curts entre els refugis de cria i d'hivernació, amb un màxim d'entre 100-150 km. Sembla ser que fa migracions altitudinals segons la època del any. Aquesta espècie s'ha registrat creuant el mar entre les illes de Mallorca i Menorca.

---

Hàbitat i alimentació

El seu hàbitat està determinat principalment per la presència de rius i cossos d'aigua, preferiblement amb boscos de ribera ben conservats, així com en àrees calcàries amb gran nombre de coves i refugis subterranis. El seu hàbitat va lligat a les conques de grans rius mediterranis com el Roine, l'Ebre, el Po o el Danubi, així com el grans llacs i en petits rius en zones muntanyoses kàrstiques. Es pot trobar des del nivell del mar fins a 1.200 metres.

Principalment s'alimenta de dípters, tricòpters, així com d'arnes i himenòpters. A la Península Ibèrica els peixos constitueixen una part molt important de la dieta, i a Israel s'han trobat restes de peixos en el 12% dels excrements de l'espècie. De forma similar al ratpenat d'aigua, caça sobre cossos d'aigua volant en cercles a uns 10-25 cm sobre la superfície. La presa és capturada amb els seus gran peus i l'uropatagi. Solen caçar a uns 10 km del seu refugi, tot i que a Grècia s'han enregistrat desplaçaments de fins a 26 km. En un sol punt d'aigua s'hi poden congregar fins a 10 animals i, alguns individus solitaris poden caçar en boscos propers al cos d'aigua.