Myotis daubentonii (Kuhl, 1819)
Vespertilionidae

Preocupació menor

Descripció

El més petit dels ratpenats aquàtics, més petit que el ratpenat de peus grossos (Myotis capaccinii) i el ratpenat dels estanys (Myotis dasycneme), amb un cos de 45 a 55 mm, un pes que varia entre els 6 i 10 g, un avantbraç d'entre 33 i 42 mm i una cua d'entre 20 i 50 mm de llarg. Les potes posteriors són característicament grosses i amb pèls sensitius, i poden mesurar entre 9 i 11 mm. El pelatge dorsal és gris o marró mentre que la part ventral acostuma a ser més clara, essent els juvenils més foscos que els adults. La membrana alar presenta un color fosc, marró o gris. Les orelles són curtes, de forma triangular i mesuren entre 9 i 14 mm, amb el característic tragus acabat en punta del gènere Myotis, el qual és força curt i normalment de color clar acabat amb una punta negre.

Distribució

Aquesta espècie es troba a tot Europa, tot i que amb una distribució més fragmentada a la zona Mediterrània on es troba limitada a zones muntanyoses. És absent en algunes illes com Sicília o les Illes Balears. El seu límit de distribució es troba al sud de la Península Escandinava i al nord de Finlandia, i al nord de Turquia, el Caucas arribant fins a l'est de Rússia, Mongòlia, Corea i el nord del Japó.

---

Refugis i cicle vital

Els refugis solen situar-se aprop de cursos d'aigua en boscos de ribera o en estructures com ponts o edificacions humanes. Les colònies de cria es poden trobar en forats dels arbres o caixes refugi per ratpenats, tot i que també en escletxes rocoses o, més rarament, en edificis abandonats. Les colònies de cria en refugis subterranis són rares. Aquestes es formen normalment a finals de primavera i poden incloure desde 20-50 femelles fins a 600. Els refugis de cria poden ser molt variables, i s'han vist colònies movent-se entre 40 forats d'arbres diferents. Durant l'època de cria, els mascles es solen trobar a major altitud, mentre que les colònies de cria estan aprop de cossos d'aigua a cotes més baixes, on les preses són més abundants. Les femelles pareixen les cries entre mitjans de juny  i juliol. Els juvenils acostumen a volar al cap de 3 o 4 setmanes d'haver nascut, i alguns juvenils ja són sexualment madurs a la primera tardor (tot i que no tots).

Entre agost i septembre, aquests animals es congreguen durant les nits en coves i mines en un comportament conegut com a "swarming", on individus de moltes colònies diferents s'ajunten en llocs concrets per aparellar-se. És considerada una espècie no migradora, però que realitza moviment d'uns 150 km entre els refugis de cria i els d'hibernació, amb màxims registrats de 300 km. Les poblacions de terres baixes solen fer desplaçaments més llargs que les de terres més altes. A l'hivern es solen refugiar en coves i mines, amb agregacions màximes de fins a 20.000 individus registrats a Polònia.

---

Hàbitat i alimentació

És una espècie adaptable, que principalment es troba lligada a ambients aquàtics i hàbitats forestals, tot i que es pot trobar també aprop de zones urbanes. La majoria d'individus cacen sobre l'aigua, tot i que també es poden trobar animals solitaris en boscos, zones urbanes com parcs, així com en horts o prats. A la regió mediterrània sol trobar-se en les parts altes dels rius i en petits cossos d'aigua. És comú en zones rocoses i de penya-segats fins els 1.400 m d'altitud.

L'alimentació és força oportunista, caçant petits insectes (menys de 7,2 mm), principalment dípters, himenòpters, hemípters i lepidòpters, així com, de forma ocasional, petits peixos. Aquesta espècie acostuma a caçar a uns 5-40 cm sobre làmines d'aigua amb un vol ràpid i àgil, comportament conegut com a "trawling". Les preses es capturen directament de l'aigua amb els seus peus especialment grossos i l'uropatagi. Aquesta espècie prefereix aigües tranquiles i poc turbulentes. Individus solitaris poden caçar en boscos o prats inundats. Normalment solen caçar a una distància d'entre 6-15 km del refugi.