Rater de bigotis de David
Myotis davidii (Peters, 1869)
Vespertilionidae
Preocupació menor
| Altres noms | |
|---|---|
| Català | Rater de bigotis de David |
| Castellà | Murciélago ratonero de David |
| Anglès | David's mouse-eared bat |
| Fancès | Murin de David |
| Basc | David saguzar |
| Gallec | Morcego de David |
Descripció
Una mica més gran que el ratpenat de bigotis de Brandt (Myotis brandtii), aquesta espècie presenta una longitud de cap i cos entre 38 i 50 mm, una longitud d'avantbraç entre 31 i 37 mm, i pesa de 4 a 7,9 g. El pelatge dorsal és de color marró fosc, ocasionalment marró vermellos en algunes àrees, amb pèls que presenten puntes més clares. El pelatge ventral és més clar i més grisenc.
La taxonomia d'aquest ratpenat ha variat molt en les últimes dècades. Abans es considerava una subespècie del ratpenat de bigotis (Myotis mystacinus), del qual es va separar basant-se en caràcters morfològics. Les poblacions de l'est d'Europa es consideraven anteriorment una espècie separada, el ratpenat de bigotis de les estepes (Myotis aurascens), basant-se en antigues hibridacions genètiques amb ratpenats de bigotis, però ara s'inclouen com a Myotis davidii. Les poblacions europees del ratpenat de bigotis de David tenen una aparença molt similar a la subespècie del ratpenat de bigotis del sud-est d'Europa, el ratpenat de bigotis dels Balcans (M. mystacinus bulgaricus), amb peus relativament grans i color de pell mixta similar. A diferència d'aquest, el ratpenat de bigotis de les estepes té un musell més curt i puntes d'orelles més estretes. Actualment, la separació clara entre ambdues espècies només és possible mitjançant la genètica.
Distribució
Aquesta espècie àmpliament distribuïda es troba des d'Albània i Grècia (incloent Creta) al sud-est d'Europa, cap al nord fins a l'Ucraïna meridional i el sud de Rússia, el Caucas, Turquia i el nord de l'Iran, passant per Àsia central fins a Corea. Hi ha poblacions aïllades a Croàcia i Turquia.
Refugis i cicle vital
Els refugis de cria s'han enregistrat en unions de construcció de ponts i en esquerdes de roques. Forma colònies de cria mixtes amb el ratpenat de bigotis dels Balcans (Myotis mystacinus bulgaricus) i que conformen la majoria de les colònies. També comparteix refugis amb la pipistrel·la de Nathusius (Pipistrellus nathusii). A principis de juny, les femelles estan clarament embarassades, i els naixements tenen lloc de mitjans a finals de juny.
A Europa hiverna en coves, amb agregacions enregistrades de fins a 15 individus. A les parts més meridionals de la seva àrea asiàtica probablement no hiverna.
Hàbitat i alimentació
Es troba a zones inundades, boscos, matorrals mediterranis i estepes, principalment en hàbitats oberts. A Turquia també es troba a zones ripàries, sovint prop d'aiguats. Al Caucas es troba a les estepes de muntanya fins als 2.000 metres sobre el nivell del mar i fins als 3.015 a Àsia central.
A Turquia s'ha observat que s'alimenta principalment d'aranyes i dípters, incloent quironòmids, però també de tricopters.
Ecolocalització
Els crits d'ecolocalització són similars a les del ratpenat de bigotis (Myotis mystacinus), presentant pulsos curts modulats amb una durada de 1,7 a 5,9 ms, començant entre 81,1 i 112 kHz i acabant entre 27,3 i 34,8 kHz, amb freqüències de màxima energia d'entre 42 i 55 kHz. Està inclosa en el grup fònic Myotis 50.
Estatus
Segons la Llista Vermella de la IUCN i la Llista Vermella de la UE del 2007, aquesta espècie es considera com a Preocupació Menor, però amb una tendència de població desconeguda. Aquests ratpenats estan protegits per lleis nacionals i són objecte de l'Acord Eurobats, la Convenció de Berna i la Directiva d'Hàbitats i Espècies de la UE. Tot i que l'espècie és comuna en algunes parts de la seva distribució, no s'ha quantificat la grandària de la població. En la seva distribució coneguda, la pèrdua de refugis és l'única amenaça enregistrada.