Myotis escalerai (Cabrera, 1904)
Vespertilionidae

Preocupació menor

Descripció

Ratpenat de mida mitjana amb longitud total entre 42 i 50 mm, avantbraç entre 36.5 i 43 mm, potes d'entre 6.7 i 10 mm, una cua d'entre 42 i 50 mm i un pes d'entre 4.5 i 9 g. La coloració del pelatge varia entre tonalitats marronoses i grisenques a la part dorsal i tons més grisos o blanquinosos a la part ventral. Els juvenils acostumen a ser més foscos que els adults. La cara té tons rosats, i gairebé sempre sense pel al voltant dels ulls i el musell. Les orelles són bastant llargues (entre 15 i 18 mm) amb el tragus punxegut típic del gènere Myotis.

Juntament amb el ratpenat gris itàlic (Myotis crypticus) el ratpenat gris ibèric forma part d'un complexe d'espècies que abans s'incloien dins del ratpenat de Natterer (Myotis nattereri), el complexe Nattereri. Es diferencia del ratpenat gris itàlic pel doble serrell de pèls llargs i rígids a la vora de la membrana de la cua (uropatagi) en que un serrell és el doble de llarg de l'altre i la inserció de l'ala al peu és al metatars.

Distribució

Es distribueix per quasi tota la Península Ibèrica (absent a les zones més humides del nord de la Península), amb límit superior de distribució als Pirineus francesos. També ha estat citada a les Illes Balears. A Catalunya és una espècie escassa però que sembla trobar-se ben distribuïda pel territori. 

---

Refugis i cicle vital

És una espècie comuna en coves i mines, altament cavernícola. Malgrat cal més informació, sembla ser que bàsicament es refugia en fissures i forats dins de cavitats, des d’on passa generalment inadvertit. No hi ha massa informació sobre la biologia reproductiva d'aquesta espècie. De totes maneres, se sap que les colònies de reproducció poden albergar fins a 800 femelles amb cries, molts cops barrejades amb altres espècies cavernícoles en coves i mines. Les femelles acostumen a parir al maig i solen tenir una cria per any, que esdevé plenament independent al juliol. Mascles i individus solitaris se'ls pot trobar en fissures de roca, en els sostres de coves i túnels, així com en edificis i ponts.

La alta presència de mascles en coves al setembre sembla indicar un comportament tardoral de "swarming". Tot i que falta informació, aquesta espècie no es considera migradora. Els refugis d'hivernació són encara molt desconeguts per aquesta espècie, tot i que s'ha observat que refugis adients poden ser utilitzats al llarg de l'any.

---

Hàbitat i alimentació

Presenta una important valència ecològica i per tant la podem trobar en molts hàbitats diferents. Es pot trobar tant en zones àrides de baixa cota o matorral, com en zones forestals de muntanya com fagedes o pinedes. Pot formar colònies en un ampli gradient altitudinal, des del nivell del mar fins a 1.400 m, tot i que sembla trobar-se a cotes més baixes que el ratpenat gris itàlic (Myotis crypticus).

Es creu que la seva dieta està composta per insectes com coleòpters, dípters, lepidòpters nocturns i orugues així com aranyes i altres artròpodes. Tot i que no es coneixen molt els seus hàbitats de caça, segurament siguin similars als del ratpenat de Natter (Myotis nattereri). El serrell de pèls més llargs de l'uropatagi semblen indicar una major utilització del tacte per a capturar les seves preses.