Ratpenat de Natterer
Myotis nattereri (Kuhl, 1817)
Vespertilionidae
Preocupació menor
| Altres noms | |
|---|---|
| Català | Ratpenat de Natterer |
| Castellà | Murciélago ratonero gris |
| Anglès | Natterer's bat |
| Fancès | Murin de Natterer |
| Basc | Natterer saguzar |
| Gallec | Morcego gris |
Descripció
El ratpenat de Natterer és un ratpenat de mida mitjana, amb una longitud de cap i cos d'entre 44 i 51 mm, un braç d'entre 34 i 44 mm i un pes que sol situar-se entre els 7 i 10 g. Les orelles són llargues i el musell estret. El pelatge és clarament contrastat, amb un ventre gris clar o blanc i l'esquena gris fosca o marronosa. La cara és clarament rosada, el tragus lleugerament corbat i el marge de l'uropatagi està cobert per dues fileres de pèls curts.
El ratpenat de Natterer forma un complex d'espècies (el complex Nattereri) en el qual antigament s'hi incloien el ratpenat de gris ibèric (Myotis escalerai) i el ratpenat gris itàlic (Myotis crypticus), ara considerats espècies diferents. Es distingeix d'aquests per les pèls més curtes de l'uropatagi i la inserció de la membrana alar a la base dels dits del peu.
Distribució
Es troba en gran part de Europa central, incloent-hi Gran Bretanya i el sud de la Península Escandinava. Pel sud, la seva distribució acaba a la meitat sud de França, Àustria i fins al nord de Grècia, arribant a l'est fins al Turkmenistan. Encara no estan del tot clars els límits exactes de la seva distribució a causa de la presència de diferents llinatges críptics.
Refugis i cicle vital
Els refugis d'estiu són principalment en cavitats d'arbres i caixes refugi, tot i que animals solitaris es poden trobar en esquerdes de tot tipus d'edificis, ponts i altres construccions. Les colònies de cria inclouen entre 20 i 50 animals en refugis arborícoles a Europa central, tot i que en edificis s'han trobat colònies de fins a 120 animals. A Bulgària, les colònies de cria en esquerdes de roca solen incloure entre 4 i 10 femelles. Tot i que es poden trobar mascles a les colònies de cria, aquests solen formar les seves pròpies colònies de fins a 25 individus. Els llocs de les colònies de cria solen canviar cada 2-5 dies i, per tant, el nombre d'individus canvia constantment. Un sol cadell neix entre principis de juny i principis de juliol. Al cap de 20 dies comença a fer els primers vols i en quatre setmanes els juvenils són independents.
L'aparellament es dóna al setembre als refugis de "swarming", on individus de diferents colònies es reuneixen per aparellar-se. Aquests refugis de "swarming" poden arribar a congregar individus de refugis de fins a 4.100 quilòmetres quadrats al voltant, amb recorreguts registrats d'entre 20 i 60 km. Espècie majoritàriament sedentària tot i que alguns animals realitzen migracions curtes. Distàncies superiors a 40 km entre els refugis de cria, de "swarming" i d'hibernació són rares, tot i que es coneixen desplaçaments puntuals de 266-327 km. A l'hivern, els refugis inclouen esquerdes en roques, coves, mines i entre roques subterrànies, havent-se arribat a trobar colònies de fins a 8.000 individus.
Hàbitat i alimentació
Aquesta espècie freqüenta principalment hàbitats forestals en gran part de la seva àrea de distribució. Al centre i nord d'Europa, es troba principalment en boscos i zones arbrades obertes, així com parcs i zones de conreu tradicional. També sol trobar-se a prop de cossos d'aigua. Es localitza en tot tipus de boscos, des de faigs i roures fins a boscos de pins. Apareix des de baixes altituds fins al límit de la línia d'arbres a les muntanyes.
La majoria de les preses inclouen artròpodes no voladors com aranyes, opilions i erugues, tot i que també mosques. Escarabats i papallones apareixen a la seva dieta de manera estacional. En certes zones, també cacen miriàpodes, pugons o insectes aquàtics com moscardons i plecòpters. Les zones de cacera solen estar a uns 4 km del refugi. És una espècie amb un vol lent i molt maniobrable, que sol caçar prop del terra i a prop de la vegetació. La major part de les seves preses són capturades directament de fulles o del terra utilitzant l'uropatagi, tot i que ocasionalment pot capturar preses de l'aire. També utilitza l'ecolocalització per capturar animals que estan separats del substrat, com aranyes en teranyines. Com moltes de les preses es capturen amb l'uropatagi, es creu que les pèls que presenta tenen una funció sensorial.
Ecolocalització
L'ecolocalització d'aquesta espècie és la típica de tots els Myotis, amb pulsos altament modulats, d'entre 2 i 5 ms de durada, que comencen a 100-150 kHz i baixen fins als 20 kHz o fins i tot als 12 kHz. Aquesta espècie s'inclou en el grup fònic Myotis 50. Recentment, s'està veient que els membres del complex Nattereri podrien diferenciar-se acústicament d'altres Myotis en alguns casos.
Estatus
D'acord amb la Llista Vermella de la UICN, aquesta espècie es considera de "Preocupació Menor" amb una tendència poblacional estable. Aquesta espècie està protegida per lleis nacionals de diversos països, com l'acord de Eurobats, la Convenció de Berna i la Directiva Europea d'Hàbitats i Espècies. A causa dels seus hàbits de caça, el ratpenat de Natterer és vulnerable a les trampes de cola per a plagues i a la fragmentació del seu hàbitat.