Myotis punicus (Felten, Spitzenberger & Storch, 1977)
Vespertilionidae

Dades deficients

Descripció

Molt semblant al ratpenat rater gros (Myotis myotis) i el ratpenat rater mitjà (Myotis blythii), el seu avantbraç mesura entre 54 i 64 mm i pot pesar entre 19 i 25 g. Les orelles són una mica més llargues que les del ratpenat rater mitjà, arribant a mesurar entre 26 i 29 mm. A diferència del ratpenat rater gros, el tragus mai presenta la punta de color fosc. El pelatge dorsal és de color marró clar amb les puntes del pèl blanques i el ventre és més clar.

Distribució

A Europa, la seva distribució es limita a les illes de Sardenya, Còrsega, Malta, Gozo i Pantelleria. Es troba principalment al nord-oest d'Àfrica, a Marroc, Algèria, Tunísia i al nord-oest de Líbia.

---

Refugis i cicle vital

Individus solitaris es poden trobar en tot tipus de refugis subterranis com coves, túneles, runes, sostres i esquerdes sota ponts. L'aparellament sol donar-se a l'agost i, com el ratpenat rater mitjà, els mascles defensen forats individuals dins de les coves, atraient fins a quatre femelles. Els refugis de cria són exclusivament en coves, amb fins a 1.000 femelles en una colònia. Sovint es troba associat amb altres espècies cavernícoles com ratpenats de ferradura (família Rhinolophidae), el ratpenat de cova (Miniopterus schreibersii) o el ratpenat de peus grossos (Myotis capaccinii). A Algèria els parts es donen entre finals de març i finals d'abril, mentre que al Marroc es donen a mitjans de maig.

Es creu que és una espècie essencialment sedentària. Un mascle anellat a Malta es va recapturar a l'illa de Gozo, a 22 km de distància. En contrast, l'Estret de Bonifacio, de 12 km d'amplada, sembla evitar l'intercanvi genètic entre les poblacions de Còrsega i Sardenya.

---

Hàbitat i alimentació

Espècie que freqüenta hàbitats oberts com camps, pastures i zones agrícoles. Rarament es troba en marges de boscos. Al sud de la seva distribució també es troba en zones semidesèrtiques.

Es nodreix principalment d'ortòpters (sauterells i grillons), escarabats i papallones. Estacionalment, hemípters, cigales i aranyes poden ser una part important de la seva dieta. A Algèria també s'han descrit dípters i lepidòpters com a elements de la seva dieta. Sol caçar en àrees amb vegetació baixa o fortament pasturada, amb un vol baix (menys de 2 m del terra). Les preses són capturades directament del terra o en vol quan estan penjats. Les àrees de caça a Còrsega solen estar a uns 10-15 km del refugi.