Nyctalus leisleri (Kuhl, 1818)
Vespertilionidae

Preocupació menor

Descripció

Espècie de ratpenat mitjana, amb longitud total de cap i cos d'entre 48 i 70 mm, avantbraç d'entre 37 i 47 mm, envergadura alar que oscil·la entre 260 i 340 mm, cua d'entre 35 i 48 mm i un pes d'entre 11 i 20 g. Les femelles normalment són una mica més grans que els mascles. Com tots els nòctuls, es caracteritza per un musell curt i robust, unes orelles relativament petites (entre 12 i 16 mm) i arrodonides i un tragus curt, arrodonit i ample, amb forma de ronyó. Les membranes alars, així com les orelles i la pell són de color marró fosc, tot i que la base de les orelles solen ser més clares. El pèl en general és dens, lluent i bicolor, fosc a la base, mentre que les puntes són marró rogenc. A la tardor el pelatge és més fosc que a l'estiu. Presenta ales llargues i estretes que li permeten tenir un vol ràpid, rectilini i ràpid de fins a 56km/h.

Es distingeix d'altres membres del gènere Nyctalus per la seva mida petita i el pelatge generalment més fosc.

Distribució

Es distribueix per pràcticament tot Europa, tot i que amb grans diferències territorials amb les densitats de població. Al nord arriba a Irlanda, Anglaterra, el sud d'Escòcia i el sud de Suècia, al sud a la Península Ibèrica, Itàlia, les Illes Balears, Còrsega, Sardenya, Grècia i Creta, i a l'est fins als Urals, el Càucas i la Xina central i l'Índia. Hi ha poblacions aïllades a les Illes Canàries (Las Palmas i Tenerife) i a Madeira. Al nord d'Àfrica també hi trobem algunes poblacions disperses (Marroc i Argèlia).

A Catalunya bàsicament s’ha constatat que s’hi aparella i hi hiverna.

---

Refugis i cicle vital

Els refugis són típicament forestals, ocupant forats i fissures en arbres, així com forats deixats per branques caigudes. Prefereix les cavitats naturals que les formades pels picots. Els refugis solen ser seleccionats a alçades d'entre 9 i 26 metres, amb una alçada mitja de 18-19 metres, normalment en faigs i roures. Els refugis a l'estiu poden canviar quasi diàriament. Específicament a Irlanda, les Canàries i Madeira, així com en algunes localitats d'Alemanya, es troben colònies sota les teulades d'edificis. Molt rarament se'ls troba en fissures de roca. Les colònies de cria normalment les conformes unes 20 o 50 femelles. En un edifici d'Irlanda, es va trobar una colònia de cria d'uns 1.000 individus. Els mascles formen petits grups d'uns 12 individus. Els refugis els poden compartir amb una gran varietat d'espècies com el nòctul gros (Nyctalus noctula), la pipistrel·la de Nathusius (Pipistrellus nathusii), el ratpenat d'aigua (Myotis daubentonii), el ratpenat de Natterer (Myotis nattereri) o el ratpenat de Bechstein (Myotis bechsteinii). Normalment neixen dues cries durant el juny, tot i que a Irlanda i Anglaterra normalment només una.

És una de les espècies de ratpenat migradores de llargues distàncies d'Europa, amb sis registres de vols de més de 1.000 km i tres de més de 1.500 km. Les migracions més llargues les duen a terme les femelles, passant l'hivern al sud-oest d'Europa i anant a criar al nord-est. Una femella capturada a la tardor al nord d'Espanya havia recorregut 1.567 km en línia recta des del punt on va ser marcada, a Alemanya. Els mascles fan moviments més curts entre les zones d'hivernada i les de pas, i és possible que algunes poblacions siguin residents. L'aparellament té lloc des de finals de juliol fins a setembre en grups d'aparellament. Aquests harems consten d'un mascle i fins a 10 femelles, a les qual atrau emetent cants d'aparellament volant o, més rarament, des del propi refugi. A l'hivern es refugien també en cavitats d'arbres i edificis.

---

Hàbitat i alimentació

Es pot trobar en una gran quantitat d'hàbitats forestals, des del nivell del mar fins a 2.000 m d'altitud. Tot i ser considerada forestal, també s'ha trobat en zones de parcs, ecosistemes aquàtics, àrees urbanes, sempre utilitzant forats d'arbres, o edificis per refugiar-se. Al centre d'Europa sol trobar-se en fagedes mixtes, al Mediterrani en rouredes i a les Canàries i Madeira en les laurisilves subtropicals. Mostra una clara preferència per boscos madurs amb arbres grans. Les zones de caça són clarament forestals i en marges vegetats de camps, així com en pastures de bestiar a llocs deforestats com a les Illes Britàniques.

La dieta d'aquesta espècie està formada principalment per lepidòpters nocturns, però també per dípters i tricòpters. A Irlanda i Anglaterra, petits escarabats i mosques conformen quasi la meitat de la dieta. Quan cacen en hàbitats aquàtics, els quironòmids i els mosquits formen la major part de les preses. Al maig i el juny aprofiten les emergències massives de certes espècies d'insectes. El vol és molt ràpid i rectilini, i caça a sobre i per sota de la capçada dels arbres, així com en pistes forestals i sobre cossos d'aigua, així com al voltant de l'enllumenat artificial. A la tardor es poden veure animals actius abans del capvespre, i a les Canàries i Madeira, resten actius durant tot l'hivern.