Nyctalus noctula (Schreber, 1774)
Vespertilionidae

Preocupació menor

Descripció

Ratpenat de mida gran, amb longitud total de cap i cos d'entre 60 i 85 mm, avantbraç d'entre 46 i 58 mm, envergadura alar entre els 320 i els 440 mm, una cua que pot mesurar entre 40 i 60 mm i un pes que oscil·la entre 21 i 30 g. Com tots els nòctuls presenta orelles relativament curtes (15-21 mm) i arrodonides, un tragus arrodonit en forma de ronyó o bolet i un musell curt i robust. La pell sol ser de color marró fosc, tot i que més clara al voltant dels ulls i a la base de les orelles. El pelatge és llarg i lluent, de tonalitats daurades marronoses, i uniforme dorsoventralment. Les ales són llargues i estretes, cosa que permet un vol ràpid.

No es solapa en mida amb cap altre nòctul europeu, pel qual és fàcilment identificable.

Distribució

Es troba per pràcticament tot Europa i, localment, a l'Orient mitjà, arribant fins al centre de Rússia, travessant els Urals i el Càucas fins a l'Àsia central. També es pot trobar a Oman, des de Turquia fins a Israel, a l'est de Turkmenistan, l'est de Kazakhstan, Uzbekistan, Kirguizistan, Tadjikistan i al sud-est de Sibèria. Al nord arriba fins al sud d'Escòcia i el sud d'Escandinàvia. Sol criar al nord-est d'Europa i aparellar-se i hibernar al sud-oest.

A Catalunya només es coneix una única població en els boscos i zones arbrades al voltant del riu Segre, al seu pas per la ciutat de Lleida.

---

Refugis i cicle vital

Com a refugis estivals solen triar forats de picots i, més rarament, cavitats naturals d'arbres. Aquests refugis solen estar a una alçada d'entre 4 i 30 metres, nomralment a uns 19 metres. Els arbres solen ser freixes, salzes, faigs, roures, verns o pollancres, evitant les coníferes. Al sud de la seva àrea de cria les colònies es poden formar en edificis, sota de sostres i en coves. Similarment, els mascles formen colònies estivals en forats d'arbres, fissures de roca o edificis. Les colònies de cria acostumen a estar formades per unes 20-60 femelles, mentre que els mascles formen grups més petits de fins a 20 animals. Les cries (entre una o dues) neixen a mitjans de juny i juliol. Els juvenils normalment són independents després de 3 o 4 setmanes.

Es tracta d'una espècie migradora de llarga distància ja que realitza grans moviments des dels refugis de cria al nord-est d'Europa, als refugis d'hivernada al sud-oest. Poden arribar a realitzar migracions de més de 1.000 km i, a vegades, se'ls pot veure migrant durant el dia juntament amb orenetes i falciots. El rècord de distància és de 1.546 km. Els mascles ocupen els refugis d'aparellament a principis d'agost, des dels quals canten per atraure entre 4 i 5 femelles en els seus harems, tot i que poden arribar a atraure fins a 20 femelles. A l'hivern les colònies solen ser molt més grans. En arbres solen formar colònies d'entre 100 i 200 animals, amb màxims de 420. En edificis s'hi han trobat concentracions hivernals de 500 individus, mentre que en escletxes de roca i sota ponts al sud-est d'Europa s'hi han trobat mil·lers d'individus hibernants, normalment compartint refugi amb altres espècies com el ratpenat d'aigua (Myotis daubentonii), la pipistrel·la dels Nathusius (Pipistrellus nathusii) i el nòctul gegant (Nyctalus lasiopterus).

---

Hàbitat i alimentació

Sol ser una espècie força forestal de zones baixes, tot i que també se l'ha trobat fins als 2.000 metres d'altitud. A part de boscos de ribera, fagedes temperades i rouredes mediterrànies, també utilitza un ampli espectre d'hàbitats com aiguamolls, zones obertes com pastures i ciutats, aquestes últimes sempre que comptin amb una mínima cobertura arbòria o una alta densitat d'insectes voladors. Com a hàbitats de caça, utilitza un ampli ventall de paisatges, tot i que sembla evitar els boscos de coníferes i preferir els boscos fluvials.

La dieta d'aquesta espècie està formada principalemnt per dípters de mida mitjana i petita, hemípters, tricòpters, escarabats i arnes. Aprofita especialment les grans concentracions d'insectes sobre de cossos d'aigua. A la tardor, comença a caçar abans no es faci fosc, on caça bernats pudents, formigues i sírfids. El vol és ràpid i directe, de fins a 50 km/h, normalment a alçades d'entre 10 i 50 metres, tot i que arriba als centenars de metres. S'alimenta sobre cossos d'aigua, prats i també caçant insectes atrets per l'enllumenat del carrer, sempre mantenint una distància d'uns quants metres de la vegetació més propera.