Pipistrel·la de Nathusius

Pipistrellus nathusii (Keyserling et Blasius, 1839)
Vespertilionidae

Preocupació menor

Altres noms
CatalàPipistrel·la de Nathusius
CastellàMurciélago de Nathusius
AnglèsNathusius' pipistrelle bat
FancèsPipistrelle de Nathusius
BascNathusius pipistrelo
GallecMorcego de Nathusius

Descripció

Ratpenat de mida petita d'entre 44 i 50 mm de llarg (cap i cos),un avantbraç d'entre 32 i 37 mm, una envergadura que va dels 230 als 250mm, orelles d'entre 10 i 16 mm, una cua que mesura entre 30 i 40 mm i amb un pes d'entre 6 i 10 g. La pell és de color marró fosc i pot presentar un marge lleugerament clar a l'exterior de l'ala. El pelatge és força uniforme i diferent segons l'estació de l'any, essent a l'hivern més fosc o gris marró i a l'estiu és més vermellós. La part ventral acostuma a ser més clara i la dorsal més marró.

El patró de la venació alar és una de les seves característiques principals per la separació d'altres espècies com la pipistrel·la de vores clares (Pipistrellus kuhlii) així com característiques de la dentició. Sent una espècie migradora, les ales són relativament llargues comparada amb altres pipistrel·les.

Il·lustració de Toni Llobet extreta de l'obra Els ratpenats de Catalunya (BRAU Edicions, 2012).

Fotografies

Fotografies d'Oriol Massana Valeriano i Adrià López-Baucells (www.adriabaucells.com).

Distribució

La seva distribució engloba pràcticament tot Europa, des de les zones mediterrànies fins a Rússia i Escòcia, Turquia, el Càucas i l'oest d'Àsia. Al nord arriba fins a Escòcia, Suècia i Finlàndia. Aquesta espècie es pot trobar a illes Mediterrànies com Creta, Sardenya i Mallorca. Espècie migradora, les zones de cria es troben al nord-est de la seva àrea de distribució, mentre que les d'hibernada al dus-oest. Des de fa unes dècades, aquesta espècie s'ha establert a noves àrees com Països Baixos, Gran Bretanya, Suïssa, Itàlia i Espanya.


Refugis i cicle vital

Principalment es refugia en escletxes a l'escorça, cavitats d'arbres i caixes-refugi. Hi ha registres de colònies de cria en sostres de fusta de masies, cases i esglesies. Animals solitaris també es refugien en fissures d'edificis, ponts i parets de roca. Les colònies de maternitat es troben principalment a l'est d'Alemanya, països Baltics, Bielorússia, Ucraïna, Rússia i Regne Unit, i solen estar compostes de 20 a 200 femelles, depenent de l'espai del refugi, el qual normalment comparteixien amb la pipistrel·la comuna (Pipistrellus pipistrellus), el ratpenat de bigotis de Brandt (Myotis brandtii) i el ratpenat dels estanys (Myotis dasycneme). Aquests refugis es solen canviar amb freqüència. Les femelles solen parir bessons o fins i tot tres cries, i solen abandonar el refugi a finals de juliol.

L'aparellament es dóna aprop dels refugis de cria i durant la migració fins al novembre. Els mascles trien refugis d'aparellament en punts exposats com en troncs d'arbres, edificis, ponts i torres d'observació, des d'on emeten crits socials característics per atraure a les femelles. La pipistrel·la dels Nathusius és el ratpenat que realitza una les migracions més llargues del món, normalment amb distàncies entre les zones de cria (al nord-est) i d'hibernació (al sud-oest) d'entre 1.000 i 2.000 km. Les distàncies més llargues registrades per individus marcats són de 2.486 km des de Rússia als Alps francesos i  de 2.224 km des de Letònia fins a Navarra. S'ha calculat que durant la migració efectuen uns desplaçaments d'entre 29-48 km per nit, amb alguns individus superant els 80 km. Tanmateix, se sap que hi ha poblacions de mascles residents al sud de la seva distribució. Hiberna principalment en cavitats d'arbres, tot i que també en edificis i escletxes en penyassegats.


Hàbitat i alimentació

Normalment selecciona àrees boscosos riques estructuralment, com boscos caducifolis i mixtes, boscos inundats, boscos de ribera, tot i que també boscos de coníferes i parcs arbrats. Normalment aprop de zones aquàtiques. Es pot trobar des del nivell del mar fins a 2.200 metres d'altitud. Durant la migració, utilitza aiguamolls, canyissars i zones inundades com a punts de descans i zones de caça.

S'alimenta exclusivament d'insectes voladors que es troben aprop de cossos d'aigua, com dípters amb larves aquàtiques, tricòpters, àfids i altres insectes petits. El vol és ràpid i recte, menys maniobrable que el d'altres pipistrel·les, i sol estar a uns 3-20 metres d'alçada. Les zones de caça solen ser en boscos de ribera aprop de l'aigua, tot i que també cacen a sobre de grans cossos d'aigua.


Ecolocalització

La seva ecolocalització és modulada amb una part de freqüència quasiconstant (FM-QCF) amb una duració de fins a 12 ms. Presenten una freqüència de màxima intensitat (FME) entre els 35 i 40 kHz, tot i que quan hi ha grans concentracions d'individus o volen aprop de zones arbrades, aquesta pot pujar fins als 43 kHz. Difícilment distingible de la pipistrel·la de vores clares (Pipistrellus kuhlii), pel qual se la classifica en el grup fònic Pipistrellus kuhlii/P. nathusii. Tanmateix, ambdues espècies es poden distingir en base als seus crits socials.


Estatus

D'acord amb la IUCN Red List, està considerada com a Least Concern (preocupació menor), amb una tendència poblacional incerta. Aquesta espècie està protegida per diverses lleis nacionals en diversos països, com l'acord de Eurobats, el Conveni de Berna i la Directiva Europea d'Hàbitats i Espècies. No és una espècie gaire abundant, tot i que presenta una àmplia distribució. Tanmateix en llocs com Alemanya s'ha extès la seva àrea de distribució. La principal amenaça de l'espècie és la colisió en parcs eòlics durant la seva migració, així com la alteració i deforestació dels hàbitats forestals i aquàtics que necessita per criar i alimentar-se.