Pipistrellus pipistrellus (Schreber, 1774)
Vespertilionidae

Preocupació menor

Descripció

Un dels ratpenats més petits d'Europa, presenta una longitud cap-cos d'entre 35 i 52 mm, un avantbraç d'entre 27 i 34 mm, una envergadura alar que varia entre els 180 i 250 mm, les orelles d'entre 8 i 11 mm, una cua d'entre 23 i 36 mm i pesa entre 3 i 8,5 g. El pelatge dorsal generalment és marró i pot anar de tonalitats groguenques fins a negroses, mentre que el ventral sol ser més clar. La pell és de color marró molt fosc, pràcticament negre i sol ser uniforme fins i tot al voltant dels ulls i a l'interior de les orelles, a diferència de la pipistrel·la nana (Pipistrellus pygmaeus), que presenta la pell més clara. El tragus és arrodonit com el de la resta de Pipistrellus.

Fins al segle passat es creia que la pipistrel·la comuna i la nana pertanyien a la mateixa espècie, fins que gràcies a la acústica es va veure que es tractava de dues espècies diferents. Fins i tot per a experts pot resultar complicat diferenciar les dues espècies en mà, i normalment s'utilitzen caràcters del penis i de la venació alar.

Distribució

Aquesta espècie es distribueix per tot Europa, excepte la zona del Caucas i la zona nord de la península Escandinava. També es pot trobar al nord d'Àfrica, així com a l'oest i l'est d'Àsia (Iran, Afghanistan, Kazakhstan, Russia, India, Taiwan, Myanmar i l'oest de Xina). El punt més al nord on s'ha detectar és al sud de Finlàndia.

L’abast de la seva distribució a Catalunya s’està reconsiderant i no sembla ser tant abundant com es presentava, malgrat seguir presentant una àmplia repartició pel continent Europeu. Tot i també estar àmpliament distribuida a Catalunya, presenta un patró invers al de la pipistrel·la nana, essent molt més abundant com més a l'interior i a major altitud ens trobem.

---

Refugis i cicle vital

És una espècie fissurícola extremament antropòfila. Les colònies estivals i de cria es poden trobar en una gran varietat de cavitats, escletxes i fissures d'edificis, com darrera de les parets o sota falsos sostres. Individus aïllats també es troben en escletxes de roca i sota l'escorça d'arbres. Les colònies de cria normalment les conformen entre 50 i 100 femelles, rarament fins a 250. Els edificis on crien normament els marquen amb excrements, dipositats durant el vol a les parets i finestres. Les colònies de cria s'ocupen al maig, amb el naxiement d'una o dues cria a meitats de juny o principis de juliol. Les colònies de cria solen moure's cada 12 dies. Els juvenils són totalment dependents de la mare durant unes quatre setmanes. La majoria de juvenils ja són sexualment madurs la primer tardor.

Es considera una espècie sedentaria, i els moviments entre els refugis de cria i d'hibernació són de menys de 100 km, tot i que es coneix algún cas aïllat de 400 km. Els mascles estableixen els refugis d'aparellament on atrauen a les femelles amb cants nupcials durant el vol. Aquests mascles formaran grups d'aparellament de fins a 10 femelles. Els refugis d'hivernada a Europa central consisteixen en edificis humans, així com en fissures de roca, cellers subterranis, coves i túnels, on s'hi han arribat a trobar fins a 5.000 individus hibernant junts. A Eslovàquia i Romania, es conexien algunes colònies d'hibernació en els sostres de coves, on el màxim d'individus trobats es calcula entre els 30.000 i els 60.0000.

---

Hàbitat i alimentació

Espècie molt flexible pel que fa als hàbitats de caça, trobant-se des del centre de grans ciutats fins a assentaments humans rurals, així com quasi en qualsevol hàbitat com boscos, zones semi-àrides, pastures, etc. Tanmateix, sempre que n'hi hagi disponibilitat, sol triar àrees boscoses i properes a cossos d'aigua. Es pot trobar des del nivell del mar fins als 2.000 m d'altitud.

És una espècie fortament generalista, tot i que gran part de la seva dieta la conformen diferents espècies de dípters com els mosquits. Tot i així, molts altres petits insectes voladors també formen part de les seves preses, com els quironòmids, nematòcers, psychòdids, anisopòdids i lepidòpters. La seva dieta varia molt segons l'hàbitat de caça disponible. El vol de caça és àgil i erràtic. Normalment patrulla vora estructures linears com marges de boscos, on capturen les preses a l'aire amb ràpides maniobres. Alguns individus poden caçar durant hores en llocs concrets com al voltant de l'enllumenat nocturn de les ciutats.