Pipistrellus pygmaeus (Leach, 1825)
Vespertilionidae

Preocupació menor

Descripció

És un dels ratpenats més petits d'Europa de la família Vespertilionidae, amb una longitud cap-cos de 36 a 51 mm, una envergadura alar de 190 a 230 mm, un avantbraç de 27 a 33 mm, una cua de 37 a 48 mm i un pes d'entre 4 i 7 grams. El seu pelatge és marró amb la part ventral lleugerament més clara, d'un color sorrenc o beix. Els juvenils presenten un color més uniforme que els adults, generalment gris-marró.

Es pot diferenciar de la seva espècies germana, la pipistrel·la comuna (Pipistrellus pipistrellus), perquè la pipistrel·la nana presenta un color de pell més pàl·lid o rosaci al voltant dels ulls, al morro i a la base de l'orella. Un altre tret distintiu és que en època reproductiva les glàndules bucals són de color taronja. Així mateix, tant els mascles com les femelles presenten un color groc-taronja en els òrgans sexuals.

Distribució

La seva distribució d'aquesta espècie es troba tot al voltant del Mediterrani, incloent el centre i sud d'Europa, Còrsega, Sardenya i Sicília, arribant fins a Gran Bretanya. El seu límit septentrional es troba al sud de Noruega, estenent-se una mica més que la pipistrel·la comuna. A l'oest d'Àsia i est d'Europa es pot trobar a Ucraïna, Xipre i a la regió del Caucas, però en canvi no es troba a Creta. A Catalunya presenta una distribució molt amplia, des de les zones litorals on són molt abundants fins a les zones d'alta muntanya on tenen menys presència.

---

Refugis i cicle vital

Les colònies de cria d'aquesta espècie poden estar formades per desenes d'individus (15-20) fins a centenars d'individus (900 a Alemanya). Una de les poblacions més grans de cria del Sud d'Europa es troba al Delta de l'Ebre, amb una colònia de més de 1.000 individus (QuiroCaixes). A vegades poden compartir el refugi amb altres espècies com la pipistrel·la comuna (Pipistrellus pipistrellus) o la pipistrel·la dels Nathusius (Pipistrellus nathusii). Generalment aquestes colònies es troben en esquerdes d'edificis, sota teulades (fals sostres), en juntes de dilatació, esquerdes de roques, forats en arbres i caixes refugi. Acostumen a formar aquestes colònies a finals de la primavera i les femelles donen a llum a principis o mitjans de juny. Els juvenils comencen a volar al cap de 3 o 4 setmanes i abandonen la colònia després d'un mes i mig. Aquests assoleixen la maduresa sexual a la tardor.

A Catalunya es considera una espècie sedentària ja que només realitza moviments curts durant l'època de migració per arribar als refugis d'hivernada i/o de cria. Tot i així a Europa, s'han arribat a registrar moviments migradors de 1.280 km. Al sud de Noruega han arribat a formar colònies de fins a 2.800 individus indicant, molt probablement, la formació d'una colònia per hivernar.

---

Hàbitat i alimentació

És una espècie completament adaptada a ambients antropogènics, tot i que també es pot trobar en boscos, pastures, prats i molts altres hàbitats. Té una clara preferència per les zones humides, com aiguamolls o zones litorals, zones ripàries i cursos fluvials i eviten zones agrícoles i grans extensions de prats. Depenent de l'estació i de la latitud, la selecció d'hàbitat pot variar significativament. Durant l'època de cria les zones aquàtiques es converteixen en els hàbitats principals de caça. A les zones Mediterrànies i zones properes al Mar negre solen caçar en llacunes o aiguamolls i zones costeres.

La dieta d'aquesta espècie està formada principalment per insectes de mida petita com dípters (com els quironòmids) i himenòpters, així com també per tricòpters, coleòpters i homòpters. Son ratpenats extremadament àgils i poden caçar per sota branques que sobresurten de l'aigua, en petites clarianes dins de boscos i sobre petites zones d'aigua. Generalment realitzen la seva activitat de caça durant les primeres hores (1-2h) després de la posta de sol. Els desplaçaments fins a les zones de caça poden variar força, però en general sòl ser d'uns 4-10 km des del refugi. A Gran Bretanya s'ha vist que poden recórrer entre 1,7 i 10 km des del seu refugi, mentre que a Noruega arriben a recórrer 12 km i 800 m d'altitud.