Vespertilio murinus (Linnaeus, 1758)
Vespertilionidae

Preocupació menor

Descripció

Ratpenat de mida mitjana/gran, presenta una longitud de cap-cos d'entre 48 i 64 mm, un avantbraç de 40 a 50 mm, una envergadura de 270 a 310 mm, una cua d'entre 37 i 44 mm, orelles d'entre 14 i 15 mm i un pes que oscil·la entre els 10 i 24 g. El pelatge dorsal és llarg i més fosc que el ventral, de color marró fosc i amb les puntes del pèl característicament plategades. El pelatge ventral és clarament diferent del dorsal i més clar. La pell és fosca, tot i que pot ser groguenca al voltant de les orelles. Les orelles són grosses i presenten un plec gruixut a la base que s'uneix a la comissura de la boca.

Quasi impossible de confondre per la mida i la coloració. El ratpenat dels graners (Eptesicus serotinus) és més gros i marronós, el ratpenat dels graners septentrional (Eptesicus nilsonii) és més daurat i el ratpenat muntanyenc (Hypsugo savii) és més petit.

Distribució

Espècie distribuïda pel centre i nord d'Europa, des del centre de França, la regió alpina i la Península dels Balcans. La distribució queda delimitada al nord als Països Baixos, Dinamarca, el sud d'Escandinàvia, Rússia i Sibèria. A l'est es troba per tot el Càucas, Iran, Mongòlia, el nord-est de Xina, Corea, Afganistan i el nord de Pakistan. La distribució al centre d'Europa és complexa per la mobilitat de l'espècie i la segregació dels dos sexes. Les cites d'estiu d'aquesta espècie al sud d'Europa es composen exclusivament de mascles. Les úniques cites a Catalunya d'aquesta espècie són del Massís del Cadí, i són totes de mascles.

---

Refugis i cicle vital

Les colònies de cria i animals individuals es solen trobar en escletxes, estructures antròpiques com golfes, graners i refugis de muntanya i fissures de roca. Algunes cites de cavitats en arbres i caixes-refugi venen de la part més oriental de la seva distribució. Les colònies de cria s'ocupen de maig a agost i solen estar compostes per entre 20 i 60 femelles, tot i que algunes poden arribar fins a 200. A l'estiu els mascles formen grups de fins a 300 individus, normalment lluny de les colònies de cria, i solen fer servir una xarxa de fins a 7 refugis diferents. Les cries neixen a partir de finals de maig, i solen ser bessons (en ocasions fins i tot tres).

Gran part de les femelles s'aparellen la primera tardor. L'aparellament es dóna a finals de tardor (octubre i novembre) en que els mascles fan exhibicions d'aparellament amb crits clarament audibles, normalment en edificis antics com catedrals, torres, castells, així com en penyassegats i en zones arbrades. Tot i que en algunes zones d'Europa com Dinamarca els animals són essencialment sedentaris, la gran majoria de poblacions són migradores. Els rècords de migració són de 1.440 km d'Estònia a Àustria, i de 1.787 km de Rússia a França. La hibernació la passen en edificis com esglésies, ruines i també en escletxes de roca.

---

Hàbitat i alimentació

Sol alimentar-se aprop de l'aigua, en àrees agrícoles obertes, prats i zones fluvials, així com aprop de assentaments humans. A Suïssa, animals radiomarcats, semblen indicar que les femelles prefereixen els cossos d'aigua i els ambients humans, mentre que els mascles cacen més en zones agrícoles i forestals. Al sud d'Europa, quasi totes les cites es corresponen a zones muntanyoses, i s'han capturat individus fins a 3.400 metres d'altitud.

La dieta la composen principalment dípters i àfidids, així com arnes, en menor mesura. Sol explotar grans concentracions d'insectes que s'agrupen sobre cossos d'aigua. Les preses són caçades al vol, amb un vol ràpid i recte, a uns 10 o 40 metres d'alçada. Solen patrullar sobre cossos d'aigua, hàbitats oberts i, més rarament, sobre boscos.